Foto: Scrappy Annie
I ara que la germana era morta s'havia quedat sola amb el jardiner, però el jardiner sempre havia estat enamorat de la seva germana i ella, que havia quedat soltera, no deixava de fer moviments davant seu, com si fos una bèstia, un animal que fa balls de colors i sorollets per veure si caça o s'aparella. I res, el jardiner no feia altra cosa que plorar la mort de la germana. Al jardí, ben gran, tenia preparada una habitacioneta per dormir després de dinar i per descansar, i també un petit lavabo, i des de la casa principal ella l'espiava sempre, a veure quan sortia, i si sortia, l'anava a veure i què, com va avui la feina. I abans encara responia alguna cosa, seca però alguna cosa, i des que va morir la germana ni tan sols contesta.
Fa anys que la germana és morta, però sembla com si fos ahir que anava tota despullada pel jardí i nedava a la piscina, i és clar, ell es quedava a la seva habitació, però l'habitació tenia una finestra, ja ho entens, oi?, i per la finestra es va anar enamorant de la germana morta, i cada cop més, i estiu rere estiu la veia com es banyava i nedava i feia un saltiró ple de gràcia des del trampolí. Ella, en canvi, vivia tot l'any a la casa, i ell la tenia massa vista, i a més ella mai no es banyava despullada, sempre portava un banyador, i quan es van posar de moda els biquinis, doncs un biquini, però res, ningú no la mirava i soltera. Ell també era solter i vivia amb la mare, per això moltes nits es quedava adormit a l'habitació, perquè li feia mandra tornar a casa, amb la seva mare, i el matalàs no era gaire còmode, però preferia quedar-se allà. Al matí, ben d'hora, com que la germana morta pensava que no hi havia ningú, es banyava i ell la mirava... i ara la troba tant a faltar.
Quan ja estava molt malalta, li va regalar una placa que deia: amb fidelitat, el teu jardiner. I es va posar molt contenta i li va fer un petó al front, li va demanar que s'apropés al llit i la va fer el petó, i ell la va olorar com un animal, i per sempre més va recordar aquell perfum. Quan la van enterrar, va plorar com un nen, i la mare li deia, no sé què tens amb aquella família, perquè la mare no podia entendre que s'hagués quedat amb roba de la morta per poder-la recordar millor, i quan s'enfadava molt amb el seu fill, sempre preguntava si d'ella també en guardaria un vestit o què.
"Mares de ningú" acull contes de Jenn Díaz sobre la maternitat.
