“La responsabilitat té a veure amb fer-se càrrec d’allò que no està totalment sota el teu control (...). La pregunta és: de què ens fem càrrec del que passa i del que es fa en el nostre nom. I a vegades podem fer poca cosa, però alguna cosa es pot fer.” Topo amb aquestes paraules mentre un dia més Israel bombardeja Gaza i continua amb l’ocupació i la violació sistemàtica de drets a Cisjordània. Són paraules de Fina Birulés sobre el pensament d’Hannah Arendt, en una entrevista de Gemma Ventura Farré a Catorze.
Repeteixo la frase dins meu com es repeteixen avui els bombardejos, si bé els bombardejos mai no es repeteixen, que a cada moment maten algú diferent. I són ja més de 22.000 les vides arrabassades, les morts comptades. I es calcula que 8.000 més estan sota les runes i ningú no les ha pogut comptar. Mentrestant, el món segueix girant i els altres anem fent com si no anés amb nosaltres ni mínimament.
La responsabilitat és fer-se càrrec del que passa al món i del que es fa en el nostre nom. Vist així, em dic que Sud-àfrica és responsable de la massacre a Gaza, perquè cap societat contemporània podria no ser-ho. I és perquè se sent responsable que ha pogut actuar.
Continua Birulés: “Una cosa és la culpabilitat: qui ha fet aquesta acció és culpable o innocent; però la responsabilitat política és de què em faig càrrec en aquest món en el qual visc. Què vull conservar, què vull innovar, com ho faig per afegir alguna cosa pròpia al món, com ho faig per interrompre, que seria l’acció.”
Interrompre els bombardejos, qüestió de mínims per poder interrompre les ocupacions i violacions de drets humans. Interrompre la inèrcia sagnant de mirar cap a una altra banda. Interrompre el silenci ensordidor. Interrompre aquesta vergonya que tot ho taca, el que comprem, mengem, llegim, sostenim. Interrompre aquest fer veure que no es podia saber, que no ho vam saber, que obeíem ordres, que tot era molt confús, que era 1941 i vés a saber què carregaven aquells trens.
Interrompre. Amb grans accions (enorme Sud-àfrica) o petites (informar-se una mica més i millor, conversar-ho, tenir-ho en compte a l’hora de consumir i votar, anar a les mobilitzacions de dissabte 20 de gener a tantes ciutats de l’Estat per dir “Parem el genocidi a Palestina. Fi al comerç d’armes i a les relacions amb Israel”). Interrompre.
* A la secció "M'hi has fet pensar", Mar Vallecillos parteix d'una idea exposada en una de les entrevistes que Gemma Ventura Farré fa a Catorze.
