Decàleg per millorar el món

Ja ho saps, que la situació està difícil. És per això que he elaborat un decàleg per millorar el món. Em diràs: impossible. Et contesto: tu prova-ho i després en parlem.

Aquest decàleg l’has de penjar a la porta de la nevera, si en tens. En cas que no, serveix qualsevol altra porta, si en tens. En cas que no, serveix el que tinguis, si tens alguna cosa. Si no, pots memoritzar-lo i repassar-lo cada matí un cop t’aixeques i abans de començar el dia, per mirar de posar-ne en pràctica tants punts com puguis.

Som-hi.

1. Quan trobis la mirada d’un altre ésser viu, no apartis la teva, somriu i saluda. ¿Em refereixo als desconeguts i desconegudes que ens passen pel costat, que trobem al bus o a la cua del banc o del mercat? Sí. De fet, quan hagis aplicat durant alguns dies aquest primer punt del decàleg, tindràs ganes de saludar fins i tot quan no trobis les mirades, i ho faràs. Fes-ho amb naturalitat i no hi renunciïs encara que et mirin com si haguessis perdut l’enteniment, els volguessis robar o vendre una moto.

2. Quan algú t’atengui a un comerç amb amabilitat, et faciliti una gestió a una oficina, et deixi passar davant per una porta o qualsevol altra amabilitat, no ho rebis com si no hagués passat res especial o fos la seva obligació: agraeix i somriu. Fes-ho, encara que al principi et sentis tallada o tallat.

3. Quan alguna persona diferent de tu faci les coses a un ritme diferent del teu, tant si va més de pressa del que penses que caldria com si va més lent del que tu consideres oportú, somriu i aplica la tolerància i l’observació, amb curiositat: Potser aprens alguna cosa que no sabies o en què no havies pensat mai.

4. Quan algú et porti la contrària en algun tema, no t’enfadis. Respira i pensa per què et diuen el que et diuen, pensa si el que diuen té cap sentit i contesta, somrient, només quan de debò puguis aportar alguna idea. No contestis si només ho fas per mantenir, defensar o imposar la teva posició.

5. Atura’t de tant en tant per respirar. Somriu.

6. Quan vegis que alguna persona necessita ajuda, sigui física o psicològica, ofereix-te amb un somriure i accepta la seva primera resposta. No calculis.

7. No pensis què t’agradaria a tu. Pensa què li agradaria a algú altre, una veïna, un company de feina, una amiga, un familiar. I fes-ho realitat amb un somriure. Fes un regal, sigui material o espiritual.

8. No diguis cap mentida i observa la transformació que es produeix tant al teu voltant com al teu interior. Somriu quan diguis el que de debò sents o penses.

9. Si ensenyes a algú alguna cosa, no ho facis des de la supèrbia o la sensació de superioritat. Fes-ho somrient i amb l’alegria de poder compartir el que has après.

I 10. Si no has pogut dur a terme tots els punts del decàleg, no et sentis malament. Somriu i pensa que tens cada dia per fer-ho millor.

Potser ara em diràs que això és molt simple i que ni de lluny podria millorar el món. Només et demano que tanquis els ulls un moment i que imaginis un planeta en què tothom fa això cada dia. Un planeta en què cada dia et tracten així, un lloc on et sents sa i estalvi, acompanyada, tolerat, entesa.

Prova-ho, i demana els teus amics i amigues que ho provin, i d'aquí a uns quants mesos tornem a parlar-ne.

"M’ho penso i et dic el què" és una secció personal signada per Andrea Mayo, un dels heterònims de Flavia Company.