Regalar la flor preferida quan arriba el vostre aniversari: una per a cada any que fa que esteu plegats. Adquirir un ram generós el dia del sant i el dia que fa els anys, però per Sant Jordi buscar la rosa vermella, que les coses que funcionen és ben absurd canviar-les. Comprar-ne mitja dotzena, de roses vermelles, l'endemà d'una discussió acalorada; al costat, una targeta petita: «perdona'm, ja saps que mai no et faria mal expressament». En la intimitat, xiuxiuejar que t'encanta el seu cul, que quines cames tan llargues, que quins pits tan ben parits, hòstia. Afegir que la trobes preciosa, que t'hi tornaries a enamorar cent vegades; que el pitjor que et podria passar al món, de fet, seria perdre-la o que te la prenguessin; que per això mateix no vols que els altres homes la mirin, perquè si alguna cosa has après dels mascles és que un bon cul i unes cames llargues i uns pits ben col·locats desperten els impulsos testosterònics més primaris. Comentar, així de passada, que et vas fixar en ella per la seva elegància, per la bellesa subtil i sense estridències. Esmentar que la vulgaritat no és sexi, que les dones que van embotides sembla que vulguin ser vistes com un tros de carn, que ella és tan guapa i té tanta classe, i que és per això, perquè no fa el mateix que les altres, que t'hi vas fixar a la discoteca ara fa tres anys, mogut per una estranya intuïció que no tenia res a veure amb aquell vestit massa curt per a unes sacsejades tan bèsties.
Fer abraçades els dies que se sent desanimada i besades tots els vespres. Preparar l'esmorzar, el dinar i el sopar cada dia que acabes la feina abans que ella. Observar embadalit les mossegades afamades amb què engoleix el seu plat preferit, macarró rere macarró i tot barrejat amb carn picada. Amb tendresa, fer broma dels llavis subratllats amb salsa de tomàtiga, tan vermells que semblen pintallavis. Advertir i comentar que ara està molt guapa i que cal que vagi amb compte amb els hidrats, que els trenta-cinc ja no perdonen i el gimnàs no fa miracles. Fer bromes del seu mal gust a l'hora de triar pel·lícules i endurir el gest amb una ganyota crispada en sentir la paròdia que ella fa del teu actor preferit. Romandre en silenci la resta de la nit, ofès, irritat, i sentenciar que no té ni puta gràcia, que no la vas triar per graciosa, collons. Deixar de banda la irritació en arribar al llit de matrimoni. Allà, abraçar el seu cos amb tendresa, besar el coll i l'escot i la guixa i, just allà on comença el baix ventre, tornar a pujar els teus llavis impecables fins a la seva boca. Suggerir amb la mirada i amb la postura que la teva erecció és a punt, i dir-ho claríssimament si el suggeriment no és prou explícit, que a vegades sembla ximpleta. Després de l'explosió, esperar pacientment que ella torni de rentar-se les dents. Aleshores, satisfet, besar la seva boca amb gustet de menta i desitjar molt bona nit amb un «t'estim» i un «dolços somnis».
A primera hora del matí, encendre la ràdio mentre es fan les torrades. Sentir alguna cosa de l'orgull, de l'amor lliure; escoltar per tot arreu que hi ha moltes maneres d'estimar, que ningú n'ha de fer res, que totes són vàlides. Posar confitura a la teva torrada i, abans de clavar-hi el queixal, convèncer-te que potser sigui cert, que tal vegada hi hagi moltíssimes maneres d'estimar, però que estàs ben convençut que cap, absolutament cap, deu ser extraordinària com la teva.
"Mossegar-se la llengua" és una secció de Laura Gost en què la llengua i els jocs de paraules hi tenen cabuda ja des del títol.
