Una bandera els agermana. Foto: Flickr/tommy.chang
Que unes primàries americanes –nord-americanes, per als escarafallosos– siguin apassionants, indesxifrables, compromeses –your vote counts–, èpiques, inclements, tothom s'ho espera. Votar. Tu, sí, tu, fora, cap a Omaha, Nebraska. Els fills dels Estats Units units a la promesa que seran còmplices d'una tria messiànica esdevenen un sol home que, malgrat preferències polítiques, busca la llibertat del seu país i un pastís de poma de la veïna si mai canvia de casa. Els [nord-]americans són així: autèntics, genuïns, gelosos del que saben només seu, per això és tan estrany que de sobte algú prengui de referència la nostra mediterrània Iluro per adjectivar el frenesí electoral. Sentim primàries i ens imaginem un grup ingent de becaris amb la llengua fora i llepes mirant de tapar escàndols de blondes i banderoles a les parets i xapes a les solapes i paraules que són càrrecs de pel·lícula –governor, senator, congressman– que travessen de sobte l'aire com esternuts, però mai ens esperem que algú tingui l'encert de donar per bona la idea que potser Mataró seria una bona opció.
Ha estat un dia llarg, espès, demà es vota. El jove periodista presbiterià, que ja es coneix que és dels bons, que dels ulls li surten conjectures, surt de la seu del partit i entra a l'Starbucks. Fa tot allò de demanar i pagar i s'asseu a la taula. Atura el món. Davant seu, el chai tea latte i la sirena de doble cua –sempre se la posa de cara, mirant-se'l, entre voler-se sentir acompanyat i una mica de superstició que si no ho fa no li bufarà idees–. Obre el Mac i escriu: “Compte enrere. Senyors, s'acaba una jornada mataroniana”.
* Sóc correctora i sempre m'ha captivat la idea que una errada pugui capgirar el significat d'un text fins al punt de canviar-ne el sentit. I aquesta fixació m'ha dut a col·leccionar errades reals al llarg dels anys, unes errades que ara inflo i faig sortir de mare a través d'en Dave McDermott, un periodista presbiterià que fa anar de corcoll comtats sencers per culpa dels seus titulars malencertats.
“Una jornada mataroniana*” són relats d'Esperança Sierra que parteixen del fet que una errada pugui capgirar el significat d'un text fins al punt de canviar-ne el sentit.
