Ayaa Charkaoui
Foto: Obra social "La Caixa"
L'Ayaa té 18 anys, va néixer a Barcelona, la seva família és originària del nord del Marroc i vol ser pediatra. Les circumstàncies econòmiques familiars no li permetien fer activitats extracurriculars o inscriure's a casals d'estiu. Als sis anys, a través d'una beca atorgada per Save the Children i el programa CaixaProinfància va tenir l'oportunitat d'anar de campaments i participar al casal del seu barri, Trinitat Vella, amb altres nens de l'escola. Allà, a banda de reforç escolar, participava en activitats d'oci i lleure. "La imaginació, la creativitat i l'empatia són coses que sobretot s'aprenen fora de l'escola", explica. Aquesta visió l'ha portat a fer el curs de monitora de lleure i participar com a voluntària al casal, on va la seva germana petita, la Inasse.
Mentre espera que la nota de la selectivitat li permeti estudiar medicina, estudia un cicle formatiu de grau superior d'imatge per al diagnòstic i medicina nuclear.
Pedro Vargas
Foto: Obra social "La Caixa"
El Pedro anava a escola, estudiava el necessari per anar trampejant, però no tenia perspectives fora d'acabar l'ensenyament obligatori i posar-se a treballar. Explica que no tenia referents propers que haguessin arribat a estudis superiors, que haguessin pogut accedir a una carrera universitària i això feia que no tingués motivació. A la Fundació Privada Pere Closa, que es dedica a la formació i promoció dels gitanos a Catalunya, a través del programa CaixaProinfància de l'Obra Social la Caixa, va rebre material escolar i reforç acadèmic i va trobar-hi el tipus de suport i acompanyament que el van fer adonar-se, a ell i el seu entorn, que la formació li oferia llibertat, la llibertat de poder anar on volgués, ser qui volgués i fer el que volgués amb el seu futur, explica.
Primer va pensar a estudiar algun tipus d'enginyeria, però un viatge als camps de concentració i extermini de Sachsenhausen i d'Auschwitz va fer que canviés d'opinió i es decidís per estudiar dret un cop va prendre consciència de la persecució que havia patit el poble gitano durant el nazisme. Vol lluitar contra l'estigma, el desconeixement i les etiquetes de què són víctimes encara els gitanos a casa nostra. Amb la mateixa vocació d'acompanyament i seguiment del programa, un treball a llarg termini, actualment col·labora amb la Fundació Privada Pere Closa, on és ell, ara, qui serveix de referent per a altres nens gitanos perquè té molt clar, i així ho expressa, que vol retornar d'alguna manera l'ajuda rebuda durant els seus anys d'escolarització.
Imane El Bouhali
Foto: Obra social "La Caixa"
La situació de la Imane i la seva família quan van arribar a Sant Boi de Llobregat no era gens fàcil, havien arribat sense contactes ni una comunitat de referència, així que els serveis socials van derivar la Imane al centre obert de la Fundació Marianao on, després d'escola, rebia reforç educatiu, material escolar i podia fer activitats de lleure a través del programa Proinfància.
La Imane s'emociona quan recorda les reticències dels seus pares davant la possibilitat que participés als campaments d'estiu i l'esforç que va suposar per ella mateixa, pels pedagogs de la Fundació i finalment la seva família que hi pogués acabar anant. "Hi havia una barrera cultural, falta de confiança", explica, però se sent orgullosa d'haver superat la situació i haver obert camí pels seus germans petits.
La Imane, inspirada per l'Elena, una de les pedagogues de la Fundació Marianao, estudia el grau de pedagogia.
Foto: Obra social "La Caixa"
