1. Quan vaig passar a ser professor d'universitat, vaig trobar molta informació que m'hauria estat molt útil quan treballava a primària, però era massa feixuga. Llavors la vaig adaptar perquè fos més planera i perquè estigués a l'abast de tots.
2. La meva feina com a investigador és garantir que la recerca sigui precisa i accessible. Després, el mestre és qui ha de decidir si aquesta recerca és aplicable a la seva aula i al seu context i si ajudarà els seus alumnes en particular.
3. Ser mestre va d’inspirar els alumnes, de fer-los pensar, crear, imaginar. L'ofici de mestre és un art, però també una ciència, perquè si tothom intenta, per separat i de manera aïllada, anar provant quines coses funcionen i quines no, tot plegat és ineficaç. El que hem de veure és com agafem la informació que ens arriba, i com la sistematitzem per poder fer que les classes siguin inspiradores.
4. Pel que fa els resultats, hi ha un altre aspecte fonamental: intentar traspassar la responsabilitat del mestre a l'estudiant, que sigui ell qui pugui organitzar i avaluar el seu aprenentatge. És així com es farà més responsable del que aprèn.
5. Que els alumnes ensenyin a altres alumnes és una tècnica molt potent. S’ha demostrat que la manera més eficaç de fer-ho és amb nens de diferents edats: que els més grans facin de mestres als més petits i viceversa, perquè tant un com altres treuen partit de l'experiència. S’ha demostrat que quan ensenyes una cosa l’aprens encara millor.
6. A Anglaterra vam demostrar que que hi hagi ajudants de professors a l’aula no és tan beneficiós com sembla. Però també vam demostrar que si se'ls hi assigna un grup de nens específic amb una tasca específica sí que marca diferència.
7. Al principi no ens creien, però, gràcies als resultats, vam poder demostrar que que hi hagués adults addicionals a l’aula era bo perquè els alumnes se sentissin inclosos i per millorar la seva conducta. És a dir, no va millorar la lectura o l’escriptura, per exemple, però sí que vam poder demostrar que milloraven en altres àrees. I aquesta evidència ha suposat un gran canvi a les aules d'Anglaterra.
8. Com a mestres no veiem físicament l’aprenentatge. El que nosaltres observem és el que pensem que els alumnes estan aprenent a partir de la feina que fan i dels resultats que treuen. Però no veiem l’aprenentatge, perquè només està en els caps de les criatures. Per tant, és molt important que puguem fer testos rigorosos per valorar aquest aprenentatge al llarg del temps.
9. Montessori, per exemple, posa el nen al centre de l'aprenentatge, i això és un valor molt important, però després hi ha algunes pràctiques seves que no són tan eficaces al 2019. Fa 140 anys que Montessori va desenvolupar el seu currículum. Sí que podem quedar-nos amb alguns dels seus valors, però també hem de saber veure que avui en dia hi ha maneres més eficaces d’ensenyar lectoescriptura, llengua, matemàtiques, ciència o art.
10. Cal plantejar-nos quant de temps s’ha de dedicar a l’escolarització i si estem disposats a dedicar-ne encara més després de l’escola. Al nostre cap de la feina no li permetríem que pressuposés que hem de seguir treballant després de sortir de la feina.
11. Hem de pensar en com d’efectiu és el tema dels deures. L’evidència demostra que, en general, ho és menys per als alumnes de primària, però que té un impacte més gran en el rendiment dels de secundària.
12. També hem observat que als alumnes d'entorns més desfavorits els és molt més difícil fer els deures, i que això pot contribuir a augmentar l’escletxa entre uns alumnes i altres.
13. Sabem com fer que els deures siguin més efectius: s’han d’assignar tasques que siguin molt curtes i que recullin el que s’ha parlat a l’aula. I que l'endemà es treballin a classe i estiguin el més integrades possible amb la vida.
14. A l'escola no es tracta de canviar per canviar, sense que hi hagi cap objectiu clar ni perquè sigui una moda.
Foto: Element5 Digital
