L’institut de Formació Continua de la Universitat de Barcelona ofereix enguany una nova edició de Gaudir UB, els seus cursos “pel plaer de saber” que estan oberts a tothom i no requereixen coneixements previs en cap de les matèries, però sí moltes ganes d’aprendre.
En els últims anys la recerca en l'àmbit científic ha encapçalat informatius, contribuint a augmentar l'interès per qüestions mèdiques i fent ressorgir el debat entorn de la dimensió ètica de vacunes i tractaments. Els dubtes i inquietuds de la població, en matèria de ciència, medicina i ètica, ha crescut també de manera exponencial, així com la recerca de fonts divulgatives en l'àmbit científic. En parlem amb Montserrat Milà, consultora sènior del Servei de Bioquímica i Genètica Molecular de l'Hospital Clínic i professora del curs La genètica i el seu paper en la medicina actual, que exposa quin és el paper de la genètica en la medicina.
Quina és la importància d'un programa com Gaudir UB?
El meu primer contacte amb Gaudir UB va ser com a alumna. Era el meu primer any de jubilada i el meu objectiu era aprendre coses que no tinguessin res a veure amb el que jo havia estat treballant i estudiant durant els darrers quaranta anys. Ho feia senzillament per aprendre, sense estrès ni pressió, assistint a xerrades sobre un tema que m'interessés. En aquest cas era un curs d'astronomia molt interessant.
Ens expliques una mica què pot esperar qui es matriculi al curs La genètica i el seu paper en la medicina actual?
Conèixer i aprendre coses sobre el seu material hereditari, com funciona o com transmet els caràcters a la seva descendència. També la relació del material genètic amb les malalties i el tractament, i com prevenir-ne algunes. Es tracta de donar una ullada al potencial de la genètica i la manera com s'ha anat incorporant a la medicina.
A qui es dirigeix el curs? Ho pot gaudir qui no tingui coneixements previs de medicina o genètica?
El curs està dirigit a tothom qui li interessi, l'objectiu sempre és fer-ho entenedor, per tant no cal tenir coneixements previs en la matèria.
Per què és rellevant la divulgació científica? Quins perills suposa?
La divulgació científica sempre és rellevant perquè fa que els avenços arribin a tothom. No obstant això, la difusió ha d'estar ben feta i ser entenedora. Actualment internet dona molta informació que, de mal interpretar-se, pot fer arribar a conclusions errònies que suposin un perjudici per l'individu i la seva família.
Quina és la importància de l'estudi genètic avui dia?
Els estudis genètics en el vessant assistencial, un hospital, per exemple, es dirigeixen a obtenir diferents tipus de diagnòstics: confirmar la sospita clínica d'un pacient que pateix una malaltia, fer un diagnòstic prenatal per saber l'estat del fetus o fer un diagnòstic presimptomàtic, que vol dir diagnosticar una malaltia abans que es desenvolupi. També pot emprar-se per determinar variants genètiques que permetin conèixer la susceptibilitat d'un individu a patir una malaltia o la resposta que tindrà respecte d'un determinat tractament. Aquests resultats permeten donar consell genètic no solament a l'individu malalt, sinó també a altres membres de la família.
Últimament les qüestions ètiques entorn de la manipulació genètica i la possibilitat que esdevingui una pràctica legal i habitual han fet molt soroll. Creus que aquestes crítiques estan cobrint d'altres qüestions o avenços que són més rellevants?
La manipulació genètica permet a l'ésser humà modificar o recombinar l'ADN i ARN, amb el propòsit d'obtenir formes de vida que satisfacin certes necessitats, o bé de produir les característiques desitjades, o eliminar les no desitjades, d'animals o plantes. Pel que fa a la manipulació genètica de plantes o animals per produir, per exemple, aliments transgènics, sembla que no hi ha massa controvèrsia, però en humans sempre ens hem de guiar pel principi de "no fer mal". Per tant, s'ha de tenir en compte que la manipulació pretengui una millora objectiva i no pas el contrari. Si bé és cert que la genètica planteja diversos problemes ètics, aquests són molt més propers i senzills que la manipulació genètica. De fet els més freqüents giren al voltant de la informació que ens proporcionen els estudis genètics sobre un individu i quin és l'ús que s'ha de fer d'aquesta informació.
Els debats sobre qüestions morals i ètiques són habituals, durant les sessions del curs?
El curs se centra en la pràctica genètica en l'àmbit assistencial d'un hospital. Evidentment, s'hi plantegen problemes ètics que, com veuran els alumnes, són molt més habituals i propers del que imaginen, i podran discutir i aportar les seves opinions. Però cal remarcar que, fonamentalment, es plantejaran qüestions referents a la pràctica clínica diària i el maneig de la informació de què disposen els genetistes, i no pas de manipulació genètica. La manipulació genètica pertany al terreny de la recerca.
El 2021, Medicina ha tornat a ser l'opció més demanada pels estudiants a Catalunya, any en què ha crescut un 44% la taxa d'inscrits en graus de ciències de la salut. Tot i haver estat justament el sector més afectat, sembla que la pandèmia ha reforçat la convicció de molts d'estudiar medicina i interessar-se per l'àmbit de la salut. Què els diries?
El curs, la docència del qual comparteixo amb altres especialistes, està impartit per un metge i doctors, en el meu cas en biologia. El que diria a qualsevol estudiant és que estudiï allò que li agradi més, perquè passarà gran part de la seva vida a la feina i, si la feina li agrada, de ben segur que la farà bé. Jo em sento afortunada: puc dir que he treballat en un tema que m'apassionava quan vaig començar i em segueix apassionat. La genètica, com a ciència, té tan sols uns 60 o 70 anys, de manera que evoluciona dia a dia, això em fascina.
