¿Com fer que un museu esdevingui alguna cosa més que un lloc físic on es guarden i s’exposen col·leccions d’obres d’art? ¿Com portar a la pràctica diferents maneres de viure un museu, des de l’experiència silenciosa, estètica i solitària a l’experiència col·lectiva, permeable al món de fora i oberta a públics diferents? ¿Com fer trontollar la història de l’art oficial per tal que les altres històries, les del sotabosc o dels marges, les exiliades o les invisibilitzades, també tinguin l’espai, l’altaveu i la possibilitat d’expressió que mereixen? ¿Com acostar la institució museística al carrer, al barri, a la ciutat i a la vida concreta? ¿Com crear vincles transparents, vulnerables, resistents o complexos entre la societat i els artistes? ¿Com relacionar el museu i l’escola i com aconseguir que aquests espais dialoguin sense jerarquies ni marcs discursius preestablerts i com provocar que aprenguin l’un de l’altra amb guions oberts que facin espai als interrogants i al diàleg? ¿Com crear una comunitat educativa expandida, diferent i tentacular? ¿Com assajar el museu com a aula i l’aula com a espai per a la pràctica artística? ¿Com explicar que l’art contemporani no només s’explica, sinó que s’experimenta amb el cap, amb el cor i amb el cos i que la relació amb les obres és diferent en cadascú de nosaltres, de manera que, una mateixa obra, pot generar diferents narratives? ¿Com deixar-nos travessar per aquest art per tal d’explicar-nos, de qüestionar-nos, de desfer-nos i fer-nos sense posar límits a les possibilitats de cada obra i fent que allò que reconeixem i l’estranyesa no esdevinguin dues emocions oposades, sinó complementàries? ¿Com provocar que una peça, a més de ser vista, sigui cantada, cridada, ballada, viscuda amb el cos? ¿Com desprendre’s de la concepció lineal del temps i aconseguir que la visita a un museu i la curiositat per les obres no s’acabin en el moment en què surts de l’edifici? ¿Com aconseguir que un museu no només es visiti ni només es contempli, sinó que esdevingui un artefacte que convidi a l’acció, a la conversa i a la creació de vincles humans significatius?
Aquestes podrien ser algunes de les preguntes que, des de la seva creació l’any 2007, s’han anat formulant els diferents equips que han configurat el departament d’educació del Macba. Un departament d’educació que, amb disset anys de trajectòria, no es dedica només a oferir serveis educatius, sinó que considera que un museu públic ha d’anar molt més enllà. Així, des de les pràctiques situades que porta a terme a través del ventall d’activitats que desplega, es proposa promoure un coneixement col·lectiu i activar uns sabers que no només siguin teòrics, sinó que es fonamentin en la pràctica artística entesa des de diferents perspectives.
Amb aquesta premissa, i tenint en compte que l’educació no es concep com un conjunt de projectes que es regeixen per uns esquemes tancats, sinó com un terreny d’experimentació constant que requereix temps per veure què passa, cap a on es dirigeixen les diferents propostes i quins desafiaments apareixen, des del Macba s’han anat preguntant quins espais eren importats de crear, de sostenir i de cuidar, quina és la manera de treballar des d’una mirada col·lectiva amb petits grups d’aprenentatge i desaprenentatge i com, des de l’art, es poden explorar diferents propostes pedagògiques.
Obert a un públic que va des dels dos anys fins a l’edat més adulta, el departament d’educació treballa en diferents àrees d’acció —sempre en col·laboració d’educadors i d’artistes, considerats les figures clau per desenvolupar els eixos de treball relacionats amb l’art contemporani. Des de les arts plàstiques a les arts vives i a la performance, des de la gràfica i el fanzine a la paraula, a l’oralitat, a la música i a la dansa, alguns dels artistes-educadors que han format part del programa educatiu són Júlia Barbany Arimany, Laura Arensburg, Luz Broto, Estel Boada Ibern, Cristina Celada, Nicolás Paris, Itxaso Corral Arrieta, Jordi Ferreiro, Cristina Fraser, Juan David Galindo, Teresa Lanceta, Albert Gironès i, entre molts altres, Jorge Horno i Ariadna Rodríguez.
Partint de la col·lecció permanent o de les exposicions temporals (actualment Una ciutat desconeguda sota la boira. Noves imatges de la Barcelona dels Barris, Wu Tsang. La gran mentida de la mort, i Mari Chordà... i moltes altres coses), alguns dels projectes del departament educatiu són les visites escolars comentades —no guiades— que, amb l’acompanyament d’un grup d’artistes, pretenen afavorir un diàleg al voltant de l’experiència col·lectiva que suscita l’obra d’art; la proposta pilot Fora de reserves, desenvolupada en col·laboració amb l’ICUB, en la qual les obres d’art són exposades en els centres escolars de manera que el museu s’expandeix més enllà de les seves sales amb l’objectiu de crear un dispositiu d’art mòbil i una comunitat d’aprenentatge que integri diferents actors (professors, alumnes, artistes, conservadors, equips de registre...); Postdata. Correspondències d’artista a l’escola, un joc amb el Mail Art en què s’encarrega a diferents artistes que pensin obres seriades per enviar a les escoles per correu postal i en què, a partir d’algunes consignes, s’activen diferents situacions i diferents maneres de viure les obres; Històries de l’art des de Barcelona, un programa que, a partir d’un conjunt de vídeos que s’han fet entre artistes, teòrics i activistes, i amb l’ajuda d’uns dossiers adreçats al professorat, proposa noves perspectives sobre la història de l’art; o Narratives d’una col·lecció, que convida a entendre l’obra de manera oberta —i no com una endevinalla que s’ha de desxifrar— on tothom pot anar sumant capes de significat.
En paral·lel a aquests projectes i a molts altres, el departament impulsa un espai de formació del professorat que també es treballa amb artistes i que té per objectius acollir els interrogants que desperta l’art contemporani, fer sorgir noves estratègies que travessin la recerca i la docència i ajudar els professors a sentir-se prou autònoms per poder treballar l’art a l’aula. Ja són obertes les inscripcions per P2P. Deu centímetres de minut, si us plau, a càrrec de l’artista Mariona Moncunill.
Entenent l’educació des d’una visió àmplia i en constant moviment, el departament també ha ideat projectes per a gent gran com ara El museu s’apropa, en el qual un artista va a una residència i parla d’una obra amb l’objectiu de crear vincles i esquerdar la solitud; projectes que tenen relació amb el barri del Raval i que parteixen de la idea que el museu ha de ser un espai comunitari capaç de teixir relacions; projectes per a famílies com ara Moure i commoure o Uau! que, de la mà d’artistes, treballen les arts vives i la performance i les potencialitats desafinades dels llibres-àlbums i de la lectura compartida, respectivament; o projectes per a persones amb problemes de salut mental, en els quals, amb un acompanyament mesurat per part del museu i d’artistes, són els mateixos usuaris dels serveis de rehabilitació els qui creen una proposta de visita que, a final de curs, faran a altres persones del centre.
A banda dels diferents projectes, el departament d’educació també organitza seminaris en què es produeix un intercanvi de les diferents pràctiques de cada programa i publicacions que experimenten amb diferents tipus de relats per tal d’analitzar i reflexionar sobre les diferents línies de treball i obrir pas a noves investigacions i propostes.
És des de la diversitat de públics, de programes, de disciplines artístiques, d’educadors i d’artistes, doncs, que el departament d’educació del Macba entén que es pot prendre la temperatura real i les potencialitats del museu.
