Foto: Aina Grau
Cada dia és un llenç en blanc. I avui es tenyeix del blau del Blanch, l’Ignasi, i les seves il·lustracions de personatges tan diversos com la gent que fem Catorze.
Som gent que ens vam deixar encomanar ara fa un any per l’entusiasme del projecte cultural d’una dona decidida a no rendir-se. Vam acceptar la poma que ens oferia l'Eva delerosos de comunicar impressions, sentiments, dubtes, esperança, emocions, coneixement.
Som gent de molts colors, diferents, contradictoris, imperfectes, generosos, constants i irregulars. Ens hem trobat després de superar els sis graus de separació. Som alts i baixos, gruixuts i prims, rossos i morens, heteros i gais, creients i ateus, solitaris i sociables, joves i grans. Compartim l’empenta, la curiositat, les ganes de fer, de reivindicar la cultura com a element essencial per ser persones.
Som gent corrent i extraordinària, que s’esbrava, s’equivoca, l’encerta. Gent que parla i escolta, que escriu i que llegeix. Escrivim faules, expliquem realitats. Som gent que vol encendre la il·lusió amb la paraula.
Som gent pacífica i no ens agrada cridar –com diu la lletania escolta que es repeteix fins a acabar, volgudament, en un crit guerrer–. Gent pacífica, que no mesella. Gent que no acota el cap davant de ningú.
Som crítics i inconformistes. No ens agrada que ens enredin. De fet, estem tips de tants enganys, de joc brut. Si algú ens vol prendre el pèl que sigui a cal barber i, si pot ser ser, poc: només les puntes.
Som gent que lluita contra els prejudicis i contra les adversitats, encara que sovint tinguem ganes de tirar la tovallola. Caure i aixecar-se. Amb la fortuna de tenir a prop qui ens aixequi si no ho podem fer sols.
Som la mà estesa a l’altre, la mà que acaricia, que juga, que compon, que acompanya, que trenca la soledat. Som gent connectada a la vida tot i haver acceptat absències doloroses.
Som gent que necessita altra gent: vosaltres.
