En Rylan fa tercer de primària en una escola dels Estats Units. Fa poc, va explicar a la mare que a classe havia plorat. Això sí, d'emoció: la seva mestra havia adreçat una carta a tots els alumnes per encoratjar-los. Perquè en el fons és això el que necessitaven: cada vegada s'apropava més la data de dos exàmens importants, l'ISTEP i l'IREAD, que avaluen les matemàtiques i la comunicació, i, dia a dia, la pressió, l'angoixa i la por a fallar creixien. La mestra, per treure ferro a les proves i per fer-los costat, els va mostrar per escrit la confiança que tenia en ells, més enllà dels resultats.
Estimats estudiants,
La setmana que ve fareu el vostre examen ISTEP de matemàtiques i de lectura, i dues setmanes després fareu l'examen IREAD. Sé que heu treballat molt dur, però hi ha una cosa molt important que heu de saber.
Els examens ISTEP i IREAD no avaluen tot allò que us fa especials i únics. Les persones que creen aquestes proves i que les puntuen no us coneixen a cadascú de vosaltres com us conec jo, ni tampoc de la manera que ho fan les vostres famílies.
Ells no saben que alguns de vosaltres parleu dos idiomes, o que us agrada cantar o dibuixar. No han vist el vostre talent natural per ballar. No saben que els vostres amics saben que poden comptar amb vosaltres, que les vostres rialles poden il·luminar el dia més fosc, o que les vostres cares s'envermelleixen quan teniu vergonya. Ells no saben que participeu en esports, que rumieu sobre el futur, o que de vegades ajudeu el vostre germà o germana petits després de l'escola. Ells no saben que sou amables, que es pot confiar en vosaltres, que sou reflexius... i que cada dia intenteu fer-ho el millor possible.
Els resultats que obtingueu d'aquests exàmens us diran alguna cosa, però no us ho diran tot. Aquests exàmens no us defineixen. Hi ha moltes maneres de ser intel·ligents. Vosaltres sou intel·ligents! Vosaltres ja sou prou! Sou la llum que il·lumina els meus dies i la raó per la qual sóc feliç de venir a treballar cada dia. Així que, enmig d'aquestes proves, recordeu que no hi ha manera d'avaluar totes les coses increïbles i sorpenents que fan que tu puguis ser tu.
Tot el que demano és que ho feu de la millor manera i que no us rendiu. Heu estat treballant per això des de pàrvuls i ja esteu preparats! Crec en vosaltres!
En Rylan amb la seva mare i el seu germà:
Instagram
Foto: El Nico
Estimats estudiants,
La setmana que ve fareu el vostre examen ISTEP de matemàtiques i de lectura, i dues setmanes després fareu l'examen IREAD. Sé que heu treballat molt dur, però hi ha una cosa molt important que heu de saber.
Els examens ISTEP i IREAD no avaluen tot allò que us fa especials i únics. Les persones que creen aquestes proves i que les puntuen no us coneixen a cadascú de vosaltres com us conec jo, ni tampoc de la manera que ho fan les vostres famílies.
Ells no saben que alguns de vosaltres parleu dos idiomes, o que us agrada cantar o dibuixar. No han vist el vostre talent natural per ballar. No saben que els vostres amics saben que poden comptar amb vosaltres, que les vostres rialles poden il·luminar el dia més fosc, o que les vostres cares s'envermelleixen quan teniu vergonya. Ells no saben que participeu en esports, que rumieu sobre el futur, o que de vegades ajudeu el vostre germà o germana petits després de l'escola. Ells no saben que sou amables, que es pot confiar en vosaltres, que sou reflexius... i que cada dia intenteu fer-ho el millor possible.
Els resultats que obtingueu d'aquests exàmens us diran alguna cosa, però no us ho diran tot. Aquests exàmens no us defineixen. Hi ha moltes maneres de ser intel·ligents. Vosaltres sou intel·ligents! Vosaltres ja sou prou! Sou la llum que il·lumina els meus dies i la raó per la qual sóc feliç de venir a treballar cada dia. Així que, enmig d'aquestes proves, recordeu que no hi ha manera d'avaluar totes les coses increïbles i sorpenents que fan que tu puguis ser tu.
Tot el que demano és que ho feu de la millor manera i que no us rendiu. Heu estat treballant per això des de pàrvuls i ja esteu preparats! Crec en vosaltres!
En Rylan amb la seva mare i el seu germà:
