¿Quina és la situació del català a les escoles? ¿Què podem fer per millorar-la? ¿Quins bons exemples existeixen que ens puguin servir de referència? La Fundació Carulla impulsa la 46a edició del Premis Baldiri per buscar projectes que defensin la llengua des de l'art i la cultura. Us hi podeu inscriure aquí fins al 22 de gener. Entre els guanyadors es repartiran 44.000 euros: per al Baldiri Escola Transformadora n'hi haurà un de 4.500 euros, per al Baldiri Arts i Llengua, vuit de 3.500 euros, i per al Baldiri Experiències, vint de 600 euros. Per fer-vos una idea de l'arrel d'aquests guardons, us hem transcrit 14 reflexions d'un vídeo en què hi participa la mestra, inspectora d'educació i jurada dels Baldiri, Rosa Maria Codines, i testimonis de tres projectes que remen a favor del català i que, un cop els conegueu, us traureu el barret. Són el Vols jugar? T'ho explico, de l'institut Torreforta de Tarragona; Del text al gest, dels Casals Gràcia de Manlleu; i La llengua del Puig, de l'institut Puig de la Creu de Castellar del Vallès.
1. [Rosa Maria Codines] "A les escoles i als centres educatius la situació de la llengua ha minvat: a l'aula, al passadís, als esbarjos, als extraescolars, als menjadors. Els nostres alumnes no ens responen en català, no utilitzen la llengua, alguns tenen dificultats i d'altres és per comoditat. Però, realment, ¿saben la llengua? Sí. Ho podem dir categòricament, la saben. ¿Però què ens passa? Que la llengua és ús i comunicació. Si la llengua no fa aquesta feina, a poquet a poquet, va migrant cap a la comoditat de la llengua dos, que també és llengua oficial i està molt a prop. Per tant, el primer que hem de fer és constatar que tenim una situació complicada pel que fa a l'habilitat comunicativa i l'ús de la llengua. I més a secundària que a primària. A primària encara hi ha tenacitat, perquè estem en el moment de l'ús i de l'aprenentatge a través de diferents matèries. En ser infants més petits, els usos són més disciplinats, però quan ens passen els alumnes als instituts, això se'ns relaxa. ¿Què hem de fer davant d'una situació que és una evidència? Focalitzar aquesta necessitat, perquè tenim moltes coses a favor per poder-ho resoldre."
2. "En primer lloc, tenim materials. No n'havíem tingut mai tants. Jo mateixa soc de la formació amb què s'aprenia en llengua castellana, i quan l'escola va passar a utilitzar la llengua catalana no en teníem, de materials. Es va fer un esforç molt gran. Avui això ho tenim. Tenim un professorat molt format, que és referent lingüístic, i a més a més, tenim un ventall de materials extraordinaris. Als centres hem avançat amb projectes preciosos. Avui en veurem tres, però és que n'hi ha infinits. Vaig veure un centre que van fer un documental als xiquets, com un 30 minuts, en una zona castellanoparlant. I va ser un treball preciosíssim en què les famílies van interactuar. Per tant, tenim projectes magnífics que estan a les escoles i que ens ajuden a millorar l'ús de la llengua. Però, ¿què hem de fer més? Hem d'aconseguir que aquestes xifres que ens estan donant les superem. Perquè, ho torno a repetir, els nostres alumnes saben la llengua perquè l'han après a l'escola. Per tant, hem d'intentar que tot aquest aprenentatge arribi més enllà."
3. "¿Quins eixos hauríem de treballar fortament? Hauríem de tornar a reforçar la immersió, sobretot, quan es fa l'aprenentatge de la lectoescriptura al tram d'infantil i primer i segon de primària. I un segon punt: hauríem de treballar de manera insistent aquests usos lingüístics que tant ens costen. No és fàcil. Perquè la llengua castellana està per tot arreu i la societat no és cosa només de l'escola, hi ha un funcionament d'empreses i de restaurants i de botigues on el castellà té predomini. Per això, des del departament s'han fet cursos d'usos lingüístics a tots els centres per reflexionar quina és cada realitat i què podem fer per avançar. Què podem fer perquè als nostres patis sigui la llengua catalana la llengua d'ús."
4. [Mariana Dornelles, presentadora] "El primer projecte que presentarem és Vols Jugar? Jo t'explico!, de l'Institut Torreforta de Tarragona. L'objectiu del vostre projecte és fomentar l'ús del català entre els estudiants en un entorn on el català no és la llengua predominant. I per això, heu fet una dinàmica en què els alumnes de secundària expliquen jocs de taula als alumnes de primària. És una relació d'ensenyament en català."
5. [Jordi Hernández] "Fa quatre anys vam introduir els jocs de taula al pati. Va ser una activitat molt puntual. Anàvem guanyant material i anàvem fent una ludoteca cada vegada més gran. Que aquest any al centre no hi hagi mòbils ens ha ajudat a disparar l'interès pels jocs de taula al pati. Quan arriben ens anomenen els jocs de sempre, com l'Uno, però els fem descobrir jocs nous i cada vegada els tenim més engrescats. Es tracta que a partir del joc intentin sortir de la seva llengua vehicular, que al nostre centre gairebé és el cent per cent en castellà. Amb aquest projecte intentem que els uns als altres s'expliquin jocs de taula en català: tant a l'hora de jugar com de fer les explicacions. Alumnes que no haguessis dit mai es posen davant d'un grup de desconeguts per explicar jocs de taula que fa dues o tres setmanes no coneixien, i els expliquin completament en català, amb els seus fallos, evidentment. Però que s'atreveixin a explicar-los en català per a nosaltres és un èxit".[Júlia Lizaso, alumna] "Des de petita sempre m'ha agradat jugar a jocs de taula. A les aules parlem en català però és molt diferent explicar un joc en català a algú que no coneixes. M'han guiat i ha sigut una experiència per aprendre."
6. [Mariana Dornelles, presentadora] "L'objectiu de Text al gest, de l'escola Casals-Gràcia de Manlleu, era produir una obra teatral a partir d'un text literari en català. Va néixer amb dos objectius: un, el d'apropar els alumnes a una gran obra literària catalana, i l'altre, promoure tota una experiència artística i escènica significativa, treballant les emocions, la comprensió textual, les capacitats expressives.]
7. [Albert Rubio i Gemma Carreras] "Teníem la necessitat que els alumnes arribessin a viure una obra literària des de dintre. No només llegir-lo com una cosa externa, sinó involucrar-t'hi i tenir la sensació que té el bon lector que s'imagina que es posa a dintre. Volíem que ho fes tot un grup amb nivells molt diferents, on un tant per cent elevat no té el català com a llengua materna. I va sortir la idea d'agafar una lectura molt significativa, com ho és La plaça del Diamant, i portar-la a escena amb la classe i fer una obra de teatre. A través del teatre, del gest, de la dansa, del videoart, de la performance, donen vida a aquestes paraules. Per tant, la seva feina és digerir-les, fer-se-les molt seves i, a partir d'aquí, veure com les mouen. La relació del grup amb el text és un projecte que dura tot un any, i acaba sent superintens i amb molts nivells, amb molta riquesa. És un projecte transversal que involucra docents de diferents àrees, sobretot llengua i arts.
9. "Vam fer La plaça del Diamant fa dos anys amb tota la classe de 4t d'ESO. L'any passat es va fer una adaptació de contes de Pere Calders, i aquest, tenim un repte: per primera vegada portarem Terra Baixa, d'Àngel Guimerà, a escena. La clau és que és un procés molt llarg d'assaig i error. Mentre muntàvem l'obra, anàvem llegint el llibre i fèiem clubs de lectura. També vam tenir l'oportunitat d'anar a Barcelona a veure La plaça del Diamant, que es va representar per una companyia professional i ens va permetre escenificar els personatges i comprendre millor les emocions i tot el que volia expressar al llibre. Veure que el teatre permet impulsar el català ens ha ajudat molt."
10. "El procés parteix molt del teatre com a cor. Ens vam adonar que col·locar un adolescent sol a un escenari és exposar-lo, fer que se senti una mica despullat, sobretot al principi. Vam notar que funcionava millor quan les activitats es feien en grups, perquè sentien que la potència d'un ajudava la potència de l'altre. I al final, la idea principal del muntatge és que nosaltres agafem el text, triem les parts emocionalment més potents amb ells, en parlem i a vegades ells mateixos llegeixen el llibre i et venen i et diuen: això pot anar a l'obra."
11. [Mariana Dornelles, presentadora] "Vau crear La llengua del Puig perquè vosaltres, professores de català de l'institut, vèieu que els alumnes continuaven cometent els mateixos errors d'ortografia i que no hi havia manera que els entenguessin. Vau trobar una manera creativa i d'arribar allà on ells eren: a les xarxes socials i a Instagram. Vau obrir un canal propi, on hi ha missatges directes i visuals sobre la llengua. Heu treballat amb la figura d'un influencer lingüístic."
12. [Susanna Simón i la Clara Capdevila] Caus més en gràcia. La figura del professor de català provoca reaccions contràries. Tampoc es tracta de copiar el seu llenguatge, perquè no som adolescents i queda molt impostat, sinó de trobar un to propi, amb una mica d'ironia i d'humor. No és només corregir sinó ampliar vocabulari, perquè publiquem altres variants del català, expressions, renecs.Entrem en el llenguatge de l'influencer lingüístic. I una de les maneres que tenen de participar en aquest joc lingüístic és que quan, per exemple, entra a classe, i ells mateixos es corregeixen. Fem un ritual que és l'entrega de la xapa d'influencer lingüístic. Això dona joc i treu la sumptuositat de les classes de llengua, d'ortografia. Hem fet diverses carpetes, com la malparlada i un recull d'insults de tot el territori de parla catalana. I encara que sigui així una mica més de broma, veus que ho van integrant, i paraules que no havien sentit mai les corregeixen perquè les han vistes en el post que hem publicat.
13. També fem els filmets del Puig. La idea és que aquests curtmetratges que es treballen a les aules, en fem una selecció, i el dia de Sant Jordi els projectem. No parlen del treball de català, sinó dels filmets. Els que han estat millors els projectem, com si fos al cine i entreguem els premis durant la festa de Sant Jordi. Els mateixos que van a veure els filmets voten el millor. Ho fem des del departament de català, i les adaptacions que fan són de textos en català: des de mitològics, fins a literaris.
14. A l'institut es parlen moltes llengües. I una manera d'enriquir-nos és conèixer les llengües dels nostres alumnes. Va sortir una exposició als vidres del hall de l'institut en què hi havia el tailandès, l'àrab, l'urdú, el romanès. Sortien amb les seves cal·ligrafies, i a més a més amb un codi QR que podies accedir a sentir com l'alumne recitava amb la seva llengua el fragment que havia escollit. I això també és integració. Nosaltres vetllem per la nostra llengua, però és que ens enriquim amb les llengües que ens envolten. I va ser molt ben acceptat per tots els alumnes, i pels protagonistes, de dir: ostres, és la llengua que només parlo a casa. I per la resta de companys, que van dir: s'escriu així, sona així. I fas comunitat, que és una cosa molt bonica.