Benvolgut Xavi,
T’escric des del 2024 per dir-te que ignoris aquestes celles que s’arruguen, aquests ulls escèptics i incrèduls, aquests tons de veu condescendents de qui parla amb algú que ha perdut el seny i no acaba de saber ben bé el que es fa. Sé com et sents, però tot això passarà. Creu-me. Serà d’aquí a un temps que ho veuràs tot clar. Per això volia escriure’t. Per dir-te que no deixis que et facin dubtar ni un segon. Si dubtes, et perdràs tot el que ha de venir. I tot el que ha de venir, ni t’ho imagines. Hauràs de ser ferm. Perquè t’ho diran constantment, una vegada i una altra, amb aquell to de veu que comença sentenciós i acaba desinflant-se en una resignació ridícula. “¿Filologia Catalana? ¿De debò? Tu, que podries estudiar el que volguessis...”. Fes el que has fet fins ara. Continua responent-los que és exactament això el que faràs: estudiar el que vulguis.
Recorda que no t’has de defensar de res. Que no has de justificar la teva decisió davant de ningú, per molt que ara mateix en tinguis la necessitat, per molt que et facin sentir que estàs desaprofitant alguna cosa important o condemnant a mort la teva vida professional fins i tot abans que comenci, per molt que alguns vulguin fer-te creure que és una decisió imprudent, forassenyada, empesa per una vocació inútil i no per un sentit pragmàtic, com si vocació i pragmatisme s’oposessin l’un a l’altre. No te’ls escoltis. Fes-me cas. Perquè et diran moltes coses. Moltíssimes. Et diran que només demanen un 5, que podries estudiar alguna cosa una mica més “seriosa” o “difícil”. Et diran que està molt bé que t’agradi llegir i escriure, però que això ho podràs fer sempre, estudiïs el que estudiïs, que llegir i escriure només són aficions. Et diran que això no ho estudia ningú, que a classe sereu quatre gats. Però tu ni cas. Perquè a les aules de la Facultat de Filologia aprendràs a treballar de valent i aprendràs el que és el rigor, per molts cincs que demanin; aprendràs a llegir amb uns ulls nous, a desxifrar totes les capes d’un text, des del que s’hi diu fins al que no s’hi diu, i tot això t’ajudarà a mirar-te el món d’una manera en què no te l’havies mirat mai. També aprendràs a veure la teva pròpia llengua des d’angles nous; aprendràs a picar la pedrera de l’idioma i sabràs descobrir-hi totes les vetes d’or, que deia la Santíssima. Compartiràs aula i vida amb “els quatre gats” (això sí que serà veritat), però resulta que això crearà un ambient familiar preciós entre alumnes i professors, i els teus companys de classe seran gent fantàstica amb qui us fareu créixer mútuament la passió per les lletres, amb qui tindràs converses inacabables sobre literatura i llengua que podrien continuar eternament si en algun moment no hi poséssiu fre, amb qui viuràs moments vitals importants. També trepitjaràs les mateixes aules que van trepitjar aquells a qui tant veneres, i aprendràs a admirar aquells professors que, setmana rere setmana, t’ensenyaran a estimar un llegat lingüístic i literari, a defensar-lo, a entendre per què és valuós. Perquè aquest llegat és el terra que trepitgem. Aquest llegat som nosaltres.
Però de tot això te n’adonaràs una mica més tard. Ara només et demano que no dubtis. Et diran que el que fas és inútil. Et diran que el que estudies són les dèries de quatre lletraferits. També et diran que no trobaràs feina. Però no saben que durant i després del grau no pararàs de treballar. Que faran falta filòlegs. I no pararan de sortir notícies que ho anuncien amb un cert catastrofisme. Faràs de professor de català com a llengua estrangera en molts llocs diferents: en línia i presencial, des d’una empresa global de comerç electrònic fins a un ateneu popular de barri. Seràs la porta d’entrada per a molta gent que acaba d’arribar al país i no coneix la llengua, però que s’esforça a convertir aquell lloc desconegut en casa. Els acompanyaràs en aquest viatge lingüístic i d’integració tan bonic, i l’agraïment que rebràs serà l’agraïment més honest i més net que segurament hauràs rebut mai. També faràs de corrector per a editorials. Tindràs la sort de corregir originals i traduccions de tota mena. Et barallaràs amb Marina Tsvetàieva, Maggie Nelson, Cynthia Ozick, Stephen King, Vivian Gornick, Mavis Gallant, Anne Dillard, Carson McCullers, Delmore Schwartz. Tindràs l’oportunitat de veure de primera mà tot el procés de com es confegeixen les traduccions al català d’aquests grans noms, i posar-hi el teu gra de sorra, i treballaràs amb traductors magnífics que ens fan de pont i sense els quals no podríem accedir a joies d’arreu del món. Treballaràs colze a colze amb petites editorials que fan una feina impagable. Veuràs tota la laboriositat, el talent i la passió que hi ha darrere la fabricació d’un llibre. I l’entusiasme. Sobretot l’entusiasme.
Per això és important no fer-los cas. Et perdràs tot això, si et fas enrere. I moltes altres coses. No te’ls escoltis. Perquè també et diran que és millor que facis Filologia Hispànica o Filologia Anglesa, que no et tanquis portes, que estudiant Filologia Catalana només podràs treballar a Catalunya. Però això tampoc serà veritat, perquè durant quatre anys treballaràs a la Universitat de Bristol, al Regne Unit, ensenyant llengua i cultura catalanes, i descobriràs que el català s’ensenya a unes 150 universitats arreu del món, i que hi ha una xarxa de lectors meravellosos, entusiastes, que fan una feinada de por per promoure la nostra llengua i la nostra cultura enllà de les fronteres dels Països Catalans. I cada any tindràs una seixantena d’estudiants anglesos disposats a aprendre la nostra llengua i la nostra cultura, i al cap d’unes quantes classes ja els tindràs compromesos amb tot el que significa parlar català i estimar-se la cultura catalana. Et vindran exultants a dir-te que no poden parar d’escoltar Lildami, The Tyets, Zoo, Antònia Font o Els Amics de les Arts. Vindran a dir-te que Mirall trencat de Mercè Rodoreda o Ramona, adeu de Montserrat Roig els ha apassionat i que volen continuar llegint aquestes autores i descobrir-ne d’altres. Vindran a dir-te que les frases fetes del català són les millors frases fetes de totes les llengües que estudien. Vindran a dir-te, amb aquella llum encomanadissa als ulls, que han viatjat a qualsevol punt dels Països Catalans i que per fi han pogut practicar català in situ, i anar a un concert d’aquell grup que tant els agrada, i veure de primera mà els castellers o les Falles de València o els gegants o els correfocs de què tant hem parlat a classe. I vindran a dir-te moltes altres coses que et faran reafirmar, dia rere dia, aquella decisió que justament estàs a punt de prendre. I recordaràs tot el que et diuen ara, que gairebé no t’atreveixes a dir en veu alta que estudiaràs Filologia Catalana perquè ja saps que immediatament després venen aquelles miradetes, aquells qüestionaments, aquelles rialletes de suficiència, aquells consells enverinats, aquells comentaris descoratjadors.
També t’escric per donar-te les gràcies. Perquè sé que no els escoltaràs i faràs la teva. Sempre hem sigut una mica així, ¿oi? I el fet de no escoltar-te’ls ens portarà moltes coses bones, tant a tu com a mi. Per a tu, ara comença un camí important que et durà on soc ara. Quin viatget que t’espera. Hi haurà moments de tot, tampoc t’enganyaré. Moments d’eufòria i moments de fotre-te-la ben fotuda. Però t’asseguro que al llarg d’aquest camí, de tant en tant t’aturaràs, miraràs enrere, i et diràs que sí, que tornaries a triar Filologia Catalana. I continuaràs caminant cap al que hagi de venir.