Sense dubte la tardor és una época inspiradora. Així ho demostra aquesta selecció de 14 frases literàries d'escriptors il·lustres sobre aquests mesos de l'any:
1. La vida torna a començar quan refresca a la tardor. (F. Scott Fitzgerald, El gran Gatsby)
“Life starts all over again when it gets crisp in the fall.”
2. La tardor és una segona primavera en què cada fulla és una flor. (Albert Camus, El malentès)
“Autumn is a second spring when every leaf is a flower.”
3. Estic tan contenta de viure en un món que té octubres. (L.M. Montgomery, Anne de les Teules Verdes) :
“I'm so glad I live in a world where there are Octobers.”
4. La dolça i trista influència dels mesos de tardor en el camp. (Jane Austen, Persuasió).
“The sweet and sad influence of the autumnal months in the country.”
5. En cap altre moment la terra es deixa inhalar en una sola olor, la terra madura. (Rainer Maria Rilke, Cartes sobre Cézanne)
“At no other time does the earth let itself be inhaled in one smell, the ripe earth.”
6. “No és aquest un veritable dia de tardor? Res més que la tranquil·la melangia que tant estimo, que fa que la vida i la natura s’harmonitzin. Els ocells deliberen sobre les migracions, els arbres adquireixen els tons tísics o pàl·lids de la decadència, i comencen a escampar-se per terra, de manera que ni tan sols les passes d’un mateix no alteren el repòs del terreny i de l’aire, mentre ens ofereixen una aroma que és un perfecte bàlsam per a l’esperit inquiet. Deliciosa tardor! La meva ànima hi està unida, i si fos un ocell, volaria per la Terra buscant les tardors consecutives.” [George Eliot, Carta a la senyoreta Lewis, 1-oct., 1841]
“Is not this a true autumn day? Just the still melancholy that I love - that makes life and nature harmonise. The birds are consulting about their migrations, the trees are putting on the hectic or the pallid hues of decay, and begin to strew the ground, that one's very footsteps may not disturb the repose of earth and air, while they give us a scent that is a perfect anodyne to the restless spirit. Delicious autumn! My very soul is wedded to it, and if I were a bird I would fly about the earth seeking the successive autumns.”
7. Caieu, fulles, caieu; marciu-vos, flors, moriu;
Allargueu la nit i escurceu el dia;
Cada fulla em parla d'alegria,
Papallonejant des de l'arbre de tardor.
(Emily Brönte, Fall, leaves, fall)
“Fall, leaves, fall; die, flowers, away;
Lengthen night and shorten day;
Every leaf speaks bliss to me,
Fluttering from the autumn tree."
8. Els abrils mai m’han dit gaire cosa. Les tardors em semblen la veritable estació d’inici, la primavera. (Truman Capote, Esmorzar al Tiffany's)
“Aprils have never meant that much to me. Autumns seem that season of beginning, Spring.”
9. Cap bellesa de primavera o d'estiu té tanta gràcia com la que he vist en un rostre de tardor. (John Donne, The Autumnal)
“No spring nor summer beauty hath such grace as I have seen in one autumnal face.”
10. La tardor era el que més estimava. Les fulles grogues dels àlbers flotant sobre els rierols de truites i per sobre les muntanyes. El cel blau i alt, sense vent... Ara ell formarà part d'aquest paisatge per sempre. (Epitafi escrit per Ernest Hemingway en memòria del seu amic Gene Van Guilder, ara inscrita al monument commemoratiu construït pels seus amics després de la seva mort)
“Best of all he loved the fall. The leaves yellow on the cottonwoods floating on the trout streams and above the hills. The high blue windless sky… Now he will be part of them forever."
11. Aquell país on sempre sembla que l'any està a punt d'acabar-se. Aquell país on les muntanyes són boira i els rius són gebre; on els migdies passen ràpidament, el capvespre i el crepuscle s'allarguen, i la mitjanit es queda. Aquell país fet, en gran part, de soterranis, subterranis, dipòsits de carbó, armaris, golfes i rebosts que defugen el sol. Aquell país on la seva gent són gent de tardor, que només té pensaments de tardor. Gent que quan passa a la nit pels camins deserts sona com la pluja. (Ray Bradbury, Fahrenheit 451).
“That country where it is always turning late in the year. That country where the hills are fog and the rivers are mist; where noons go quickly, dusks and twilights linger, and midnights stay. That country composed in the main of cellars, sub-cellars, coal-bins, closets, attics, and pantries faced away from the sun. That country whose people are autumn people, thinking only autumn thoughts. Whose people passing at night on the empty walks sound like rain.”
12. La tardor sempre ha estat la meva estació preferida. El moment en què tot esclata amb la seva última bellesa, com si la natura hagués estat guardant forces tot l’any per a aquest gran final. (Lauren DeStefano, Efímera)
“Fall has always been my favorite season. The time when everything bursts with its last beauty, as if nature had been saving up all year for the grand finale.”
13. Es trobava preguntant-se, especialment a la tardor, sobre les terres salvatges, i se li colaven en els somnis estranyes visions de muntanyes mai vistes. (J.R.R. Tolkien, La Germandat de l'Anell)
“He found himself wondering at times, especially in the autumn, about the wild lands, and strange visions of mountains that he had never seen came into his dreams.”
14. Uns dies prosaics, una mica abans de la neu i després de la boirina. (Emily Dickinson, Besides the Autumn poets sing)
“A few prosaic days / A little this side of the snow / And that side of the Haze.”
