Així em van violar

El dolor ha estat profund. La cicatriu costa de tancar. Però han dit prou. I per dir prou s'han obert i han tret tot el que carregaven de portes endins: el patiment, el record esgarrifós de la violació.Break The Silence és un projecte impulsat per Sarah Super. Després de ser violada el 2015 va tenir la necessitat no només de donar veu al seu testimoni, sinó d'agafar de la mà totes les dones que no gosaven explicar-ho. El seu objectiu és ben necessari: donar llum a totes aquelles víctimes que callen, que no ho denuncien, que proven de dur per vestit una vida normal. Reivindiquem la urgència amb què el món hauria de condemnar els violadors i fer costat a les víctimes llegint el testimoni de 14 dones de Twin Cities.

 
1. Sarah Super. El 18 de febrer de 2015 la meva exparella Alec Neal va entrar al meu apartament mentre jo estava tornant de vacances. Quan vaig arribar a casa cap a les 19.00, ell estava amagat a l'armari de la roba del bany. Va estar esperant durant hores mentre jo desfeia l'equipatge, em dutxava, preparava el dinar per l'endemà a la feina i me n'anava al llit. A les 23.30, em va despertar la veu d'Alec i un ganivet al coll. Em va dir paraules plenes de venjança. Sanglotava. Em va violar i em va tallar abans que m'escapés pel terror d'imaginar què planejava fer-me més. Després de l'assalt, a l'armari vaig trobar una cinta adhesiva, una màscara i guants, ampolles de Nyquil (un medicament), llençols que possiblement eren per dur el meu cos, i les notes en què explicava que m'anava a esbudellar "de cap a peus". Tinc el privilegi de poder dir que Alec ha estat sentenciat a 12 anys de presó. La meva esperança és que, trencant el silenci, altres persones es vegin amb cor de compartir les seves experiències.

2. Sue Marshall. La meva violació va passar fa més de 40 anys i ho he mantingut en secret durant la major part de la meva vida fins que vaig conèixer Sarah Super. El valorque té per discutirobertamentla violència que va patir durant el seu assalt sexual em va donarla forçaper parlarsobre la mevaviolaciói per començar-me acurar.Mai ésmassa tard.Quan vaig compartirobertament el queem va passarvaig descobrir que noestava solaique ja noteniapor nivergonya.M'hecompromèsa donar suporti estaral costat d'altrespersones que hansobreviscut, tant si volen explicar la seva història com si no.Vull quesàpiguenque no estansoles. Que són fortes, valentes i inspiradores.

3. Chris Etterman. Quan tenia 17 anys vaig ser violada per un desconegut a Dallas. Va succeir després d'escapar-me del meu pare, que havia estat abusant de mi sexualment, físicament i mentalment durant els primers disset anys de la meva vida. Quan vaig rebutjar explicar qui era a les autoritats, per por de tornar al meu primer monstre, em van tancar durant tres mesos en un centre de reclusió de menors. Tot això després d'haver estat violada per un estrany. Ja no em fa por el que va passar. Ja no estic enfadada. Ja no carrego el paper de víctima. Avui en dia, igual que molts dies abans, i durant els dies que vindran, visc, estimo, ric.

4. Elise William. Jotenia unxicotque pensava que em donava suport.Va ser la mevaprimera relació"real",i ell tenia mésexperiència quejo, així que vaig deixar queemdigués comse suposa quehavia d'anar.Al ballde la nit,em va pressionara tenirrelacionssexuals.Justdesprés de començar li vaig dirque no emsentiacòmodai voliaque s'aturés.Noem va escoltar.Apartir de llavors,em va violaral seu cotxeabansde deixar-metoteslesnits. Empreguntava:"Noemvols,amor?"No va ser finsmesosdesprésque em vaig adonar fins a quin punt havia estat manipulada, com vaig deixar que em fes creure que allò era el que se suposava que era una relació. Una nit, quanem va deixar,livaig dir que novoliaestar mésambelli vaig entrara casa.Ellva esperar-se a fora durantdues hores.Espresentavaa la meva feina i em demanava que parléssim.Jo aparcava el cotxeen un altrellocperquèellpensés queno hi era.Ambel tempses va donar pervençut.

5. AnnaMetzler. Soc superviventd'abússexual, verbali emocional. Trencoel meu silenci perquè el meu cosi la ment ara són meus i només meus, durant anys vaig deixar de sentir-me així.Trencoel meusilenciper al meu jo més jove, per honrarel dolor ila confusióque va haver desuportar unavegada i una altra,ipels anysquevan venir,entelatspel trastornd'estrèsposttraumàtic, pel sentimentde culpa ide trencament, de por.Trencoel meu silenciper mostrarals qui tenen històriesi traumesque ser unsuperviventd'abúso d'assaltsexualmai ha de seruna vergonya,i per demostrar queambtempsi esforç lacuració éspossible, i tots som mereixedors i dignes de la pau que això comporta.Trencoel meu silenci perquè sent la propietàriade les meves experiènciesicompartint la mevahistòria, puc recuperarel poder i controlque el meuagressorem va robar.

14. Michele Heyer. La reacció que vaig rebre quan finalment vaig començar a parlar-ne amb les persones més properes va ser: "Jo no ho sabia." La meva resposta: "No volia que ho sapiguessis." Estava vivint en una piscina de vergonya, de culpa, d'ansietat i de certa por. La meva millor defensa era viure el més normal possible. Vaig pensar que si se sabia, perdria el poc que em quedava, que els que m'estimaven em mirarien d'una altra manera. Es necessita molta energia per mantenir un secret que portes tan endins. Pensava que estava completament sola. La meva història parla de la manipulació, la coacció i la por. Però el que és important és el que va passar després.

Així que us animo a considerar les persones que us envolten, qualsevol podria ser un supervivent de violació. La persona que hi ha darrere teu en un cafè, que està davant d'una caixa registradora. Fins i tot podria ser la persona que està asseguda a la teva sala d'estar. Potser encara no han trobat la seva veu, o se senten completament soles, en silenci. Es culpen a elles mateixes, perquè la nostra cultura se sent més segura culpant la víctima. Estic aquí perquè vull que això canviï, perquè les víctimes necessiten sentir-se segures i tenir fe, saber que són fortes i sentir-se estimades. Estic trencant el silenci d'avui perquè els nostres fills no el pateixin demà.