Científiques il·lustrades

El paper de les dones ha sigut important en la història de la ciència, però quantes dones científiques ens venen al cap, més enllà de Marie Curie? La dissenyadora i il·lustradora Rachel Ignotofsky s'ha proposat esmenar aquest buit general de coneixement al llibre Women in Science, on aplega la història i importància d'un munt de dones científiques pioneres com aquestes catorze.

1. Mae Jemison (Alabama, 1956), astronauta, educadora i doctora. La primera dona afroamericana a l'espai, directora del projecte 100 Year Starship, que vol portar la humanitat més enllà dels límits del sistema solar en els pròxims cent anys i fundadora de les empreses Jemison Group i BiosSentient, que treballen per adaptar tecnologies de la NASA per a aplicacions mèdiques.

2. Maryam Mirzakhani (Iran, 1977- Califòrnia, 2017), matemàtica. Primera dona a guanyar la Medalla Fields, considerada la més alta distinció en el món de les matemàtiques, la seva investigació ha aportat una nova visió en la dinàmica de les superfícies abstractes i la geometria hiperbòlica. 

3. Katia Krafft (França, 1942 - Japó, 1991), geòloga i vulcanòloga. Pionera de la fotografia de volcans, fundadora, amb el seu marit Maurice Krafft, de la seva pròpia fundació per a la vulcanologia. Les seves observacions sobre el comportament dels volcans s'han usat per desenvolupar procediments d'evacuació en cas d'erupció.

4. Joan Beauchamp Procter (Londres, 1897 - 1931), zoòloga. Considerada una experta herpetòloga (especialista en l'estudi d'amfibis i rèptils), descobridora d'una nova espècie animal, el Ctenophorus fionni, i dissenyadora de les instal·lacions per a rèptils del zoo de Londres, de les més complicades i avançades de la seva època.

5. Grace Hopper (Nova York, 1906 - Virginia, 1992), almirall naval de l'exèrcit dels Estats Units i informàtica. Creadora del COBOL, el primer llenguatge informàtic complex, inventora del concepte de compilació d'un llenguatge de programació i pionera en la millora dels estàndards de proves dels sistemes informàtics.

6. Sylvia Earle (Nova Jersey, 1935), biòloga marina, exploradora i aquanauta. L'any 1979 va fer la immersió més profunda a l'oceà, i encara ara és la dona que ha arribat a més profunditat. La seva recerca, exploració i treball fotogràfic han contribuït al coneixement de la població sobre els oceans i lluita per la seva protecció contra la contaminació i l'excés de pesca.

7. Alice Ball (Seattle, 1892-1916), química. Primera dona i primera afroamericana a llicenciar-se a la Universitat de Hawaii. Creadora del Mètode Ball, amb què va elaborar un tractament contra la lepra que fins als anys 40 va ser el més efectiu.

8. Jocelyn Bell Burnell (Irlanda del Nord, 1943), astrofísica. Codescobridora dels púlsars (fita que va ser reconeguda amb el Nobel de física l'any 1974, però no per a ella), la seva recerca ha contribuït a una millor comprensió del cicle de vida de les estrelles i els planetes. Avui dia continua treballant en l'estudi de les estrelles i els forats negres.

9. Mary Anning (Anglaterra, 1799-1847), paleontòloga i col·leccionista de fòssils. Va descobrir l'ictiosaure, el plesiosaure i el pterosaure, la seva feina va canviar com entenem la vida prehistòrica i va ser clau per demostrar que l'extinció dels dinosaures va ser un fet real.
 
10. Wang Zhenyi (Xina, 1768-1797), astrònoma, poeta i matemàtica. Va escriure poesia política contra la injustícia, va escriure sobre trigonometria i els principis de la multiplicació i la divisió i va observar i documentar eclipsis lunars i els equinoccis. La Unió Astronòmica Internacional va nomenar un cràter de Venus en honor seu.

11. Annie Easley (Alabama, 1933 - Cleveland, 2011), programadora informàtica, matemàtica i científica espacial. Va participar i liderar l'equip que va crear el programari pels coets Centaur, va investigar i escriure nombrosos articles sobre motors de coets nuclears i plantes d'energia i va fer una important recerca en l'àmbit de les energies alternatives.

12. Ada Lovelace (Londres, 1815-1852), matemàtica i escriptora. La primera programadora (per inclourea les seves notes el que avui es considera el primer algorisme que es va intentar dur a terme en una màquina) i autora d'un dels documents més importants en la història dels ordinadors. El segon dimarts d'octubre de cada any se celebra el Dia d'Ada Lovelace, una jornada que reivindica el paper de les dones en la ciència.

13. Vera Rubin (Filadèlfia, 1928 - Princeton, 2016), astrònoma. Descobridora de les "corbes planes de rotació", la prova més directa i contundent de l'existència de la matèria fosca. Pionera en l'estudi i observació de la rotació de les galàxies i guanyadora de la Medalla Nacional de les Ciències i membre de l'Acadèmia Nacional de les Ciències dels Estats Units. 

14. Rosalind Franklin (Londres, 1920 - 1958), química i experta en cristal·lografia de raigs X. Descobridora de l'estructura en hèlix doble de l'ADN, investigadora pionera en l'estructura del virus del mosaic del tabac i de la pòlio i responsable de molts descobriments rellevants sobre l'estructura molecular de l'ADN, l'ARN, els virus, el carbó i el grafit.