El millor amic d'una mare

"Com a fotògrafa especialitzada en naixements, cada oportunitat que tinc de documentar un part a casa és especial, però el cas d'aquesta família s'ha guanyat un lloc especial al meu cor. Vaig tenir l'honor de retratar el naixement de dos dels tres fills de la Brooke i en tots dos casos va tenir amb ella un membre molt especial de la família." La fotògrafa Kristin Waner explica, en primera persona, un dels casos més bonics amb què es va trobar retratant un part a casa.

 
1. El Ranger s'acostava a la Brooke per assegurar-se que tot anava bé. Des de deixar-se abraçar quan començava una contracció...

2. ...fins a observar-la patir el dolor a fora.

3. La Brooke ja havia tingut un altre gos, el Ryder, que quan ella va tenir l'altre fill havia mostrat la mateixa atenció que el Ranger.

4. Es notava que el Ranger estava excitat, que d'alguna manera sabia què passava. Saltava al llit per fer petons a la Brooke, per animar-la. 

5. Va ser bonic de veure, el lligam entre una mare, un nadó i el seu millor amic animal.

6. M'hi vaig haver de fixar, no és una cosa que et trobis habitualment. La presència del Ranger calmava la Brooke quan les contraccions començaven.

7. Quan ens vam traslladar a la piscina, el procés es va accelerar.

8. Mentre el marit de la Brooke i la doula que els acompanyava l'ajudaven a suportar cada contracció, el Ranger venia i intentava confortar la Brooke amb petons.

9. Sabia que estava en bones mans així que esperava pacientment que nasqués el petit.

10. Aquest part semblava més intents i complicat que l'anterior.

11. Quan va néixer la petita Berkeley tothom estava contentíssim. Era una nena!

12. Durant la commoció, el Ranger va voler apropar-se per conèixer la seva nova germaneta.

13. Ja l'estimava.

14. La va observar tota l'estona, des del moment en què la pesaven fins que li van posar la primera muda.

15. Semblava orgullós de veure-la i del que la Brooke havia aconseguit.

16. Quan vaig arribar a casa i vaig mirar-me totes les fotos em vaig sentir al setè cel.

17. Volia riure i plorar mentre les mirava. Eren perfectes.

18. Vaig enviar les primeres proves a la Brooke, la mare. Ella ni se n'havia adonat, que el Ranger no s'havia separat d'ella. 

19. Va ser molt bonic poder captar-ho i que la Brooke ara pugui mirar enrere i veure el que d'una altra manera no hagués pogut.

20. La part més bonica d'aquesta història és que la Brooke és doula i ajuda i conforta moltes mares com ella mateixa a través del viatge, dur i bonic, del part.