El 1957, a Barcelona, va tenir lloc una exposició a la Sala Gaspar titulada Otro arte comissariada per Michel Tapié (1909-1987). Paral·lelament, a Madrid es creava el grup artístic El Paso –nom inspirat en el grup expressionista alemany Die Brücke (El Pont)– i a París es funda l’Equipo 57, format per pintors com José Duarte i escultors com Jorge Oteiza. Al cap de vint-i-un anys, el 1978, es ratificava la Constitució espanyola i Fernando Zóbel, col·leccionista i pintor, inaugurava una ampliació del Museo de Arte Abstracto Español de Conca, que havia fundat el 1966 sense cap ajut oficial.
Aquells van ser anys de gran efervescència artística i els podem reviure a La Pedrera gràcies a l'exposició Els camins de l’abstracció. 1957-1978. Després de la Segona Guerra Mundial, molts artistes no troben sentit a representar la figura humana havent viscut horrors com els que va provocar la bomba atòmica. És per això que, la majoria d’ells, decideixen continuar la línia d’abstracció encetada per František Kupka i Vassili Kandinski a principis de segle. A més, és un moment en què la fotografia i el cinema estan en auge i, per tant, molts creadors pensen que l’art figuratiu resulta reiteratiu en aquell context.
L’art abstracte s’expandeix sota diverses pràctiques experimentals. Això explica el títol de l’exposició, que fa referència als camins de l’informalisme i l’expressionisme abstracte, de l’abstracció lírica i gestual, de l’abstracció geomètrica, de l’art òptic-cinètic, de l’abstracció postpictòrica i de la pintura de camps de color. Per acollir un punt de trobada entre aquests camins, la Fundació Catalunya La Pedrera ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Juan March, que ha cedit una bona part del fons del Museo de Arte Abstracto Español de Conca al que també s’han incorporat préstecs de museus i col·leccions privades amb els millors noms de l’escena internacional.
És una oportunitat per conèixer, per exemple, l’obra de Jackson Pollock (1912-1956), un dels pioners en la tècnica del dripping, consistent a deixar gotejar arbitràriament la pintura sobre el llenç. També per apropar-nos als quadres de Mark Rothko (1903-1970) i veure que no són espais pictòrics, sinó un estudi profund del color que va més enllà dels marges del quadre per arribar a les emocions, admirar una abstracció per evaporació en els quadres de Fernando Zóbel, o descobrir les possibilitats matèriques en les creacions de Jean Dubuffet, Antoni Tàpies i Josep Guinovart.
I això no acaba aquí. L’exposició traspassa els murs de La Pedrera i es passeja per diferents espais de Barcelona a fi de mostrar altres expressions artístiques de la segona meitat del segle XX: la Filmoteca de Catalunya ofereix una projecció de cinema experimental dels anys 50 i 70 el mes de novembre i, el desembre, el Gran Teatre del Liceu acollirà a Pierre-Laurent Aimard per qui vulgui gaudir d’un recital d’obres compostes durant el mateix període que les obres de l’exposició. Tot plegat, són només dos exemples de moltes altres activitats programades per enriquir aquesta mostra.
Els camins de l’abstracció 1957-1978
Del 29 de setembre de 2022 al 15 de gener de 2023 a La Pedrera.
Exposició col·lectiva que fa una revisió del moviment de l’abstracció a Espanya entre els anys 1957 i 1978, en diàleg amb els corrents artístics europeus i americans d’aquest període.
