Els catalans que van retratar les estrelles

Hi va haver un temps en què la mastodòntica indústria de Hollywood, immersa en una crisi provocada per la competència de la televisió –i aliena encara a la transformació del llenguatge cinematogràfic que venia d'altres parts del món– es va llançar a la reconquesta del públic a través d'espectaculars i èpiques superproduccions, de dimensions bigger than life i metratges interminables.
 
La diversitat paisatgística, la bonança climatològica i, sobretot, el preu de la mà d'obra va fer que bona part d'aquestes pel·lícules es rodessin a Espanya amb totes les facilitats per part del franquisme. Nascuts a Cervera, els germans Claudi Gómez Grau (1907-1989) i Frederic Gómez Grau (1920-2013) van ser dos fotògrafs amb una extensa trajectòria en el terreny de la foto fixa cinematogràfica, que van esdevenir testimonis d'excepció d'aquells rodatges i –de retruc– d'aquell moment d'inflexió en la història del cinema.
 

Ara, part de l'obra dels Gómez Grau es pot admirar a Prop de Hollywood, una exposició que acull fins a mitjans de setembre la Filmoteca de Catalunya. I és que aquesta institució va rebre l'any passat la donació del fons fotogràfic d'aquests professionals relacionada amb l'àmbit cinematogràfic; un fons format per més de sis mil fotografies en diferents formats i materials, que encara s'estan inventariant i digitalitzant.
 
El director de la Filmoteca, Esteve Riambau, va veure clar que aquelles fotografies –moltes d'elles molt poc vistes– mereixien ser mostrades al públic. Però "entre els dos germans van treballar en cent vint pel·lícules, així que el criteri per fer la selecció havia de ser estricte, rígid i inequívoc". Finalment, "el que em va semblar més interessant va ser centrar-nos en les superproduccions de Hollywood rodades a Espanya als anys seixanta i setanta" i en les quals van treballar els Gómez Grau.
 

Així, Prop de Hollywood se centra sobretot en deu pel·lícules: les produccions de Samuel Bronston Rei de reis (1961) i Cinquanta-cinc dies a Pequín (1963), totes dues de Nicholas Ray, El fabulós món del circ (1964), de Henry Hathaway, El Cid (1961) i La caiguda de l'Imperi romà (1964), totes dues d'Anthony Mann; Lawrence d'Aràbia (1962) i Doctor Zhivago (1965), de David Lean; Patton (1970), de Franklin Schaffner; L'home en una terra salvatge (1971), de Richard Sarafian; i Viatges amb la meva tia (1972), de George Cukor. La mostra permet recordar –amb l'acompanyament complementari del NO-DO de l'època– la customització circense del Gran Teatre del Liceu per a El fabulós món del circ o el castell de Peníscola com a marc incomparable del clímax d'El Cid. Les dimensions murals d'algunes de les reproduccions i la inclusió de detalls escenogràfics com cadires de director, els fanalets vermells de Cinquanta-cinc dies a Pequín i fins i tot la neu de Doctor Zhivago i la sorra de Lawrence d'Aràbia contribueixen a una certa sensació immersiva que fa que el visitant se senti com dins un d'aquests rodatges.
 

Però sens dubte un dels grans al·licients de Prop de Hollywood és la visió espontània i des del backstage d'intèrprets com Sofia Loren, Charlton Heston, Ava Gardner, Rita Hayworth, John Wayne, Claudia Cardinale, Geraldine Chaplin, James Mason, Alec Guinness, Omar Sharif, Julie Christie, George C. Scott o Richard Harris. La mostra no s'ha volgut centrar en les imatges promocionals fetes pels Gómez Grau sinó que "posa l'èmfasi en el caràcter relaxat i improvisat d'unes fotografies en les quals es veu la complicitat i la proximitat dels actors i directors amb el fotògraf". D'aquesta manera, tal com explica Riambau a Catorze, "aquesta exposició té una continuïtat involuntària amb la que vam dedicar anteriorment al fotògraf Terry O'Neill: les dues mostren estrelles captades de manera informal i relaxada per un fotògraf a qui no tenen por sinó que el senten com a part de l'equip".
 
I és que, tal com recorda i conclou Riambau, aquests dos catalans "no van anar mai a Hollywood però Hollywood va venir a ells".