Els refugiats climàtics

L'abús de l'home vers la natura no surt impune. Augment de temperatura, sequera, desgel, pujada del nivell dels oceans són algunes de les conseqüències que ens venen al cap en parlar de canvi climàtic. Però no fa falta que fem volar la imaginació, ja hi ha hagut refugiats climàtics, només fa falta recordar-los.

Això és el que fa el Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí (de la Fundació Carulla) que, per analitzar les causes i els problemes que se'n deriven, inaugura l'exposició The Dust Bowl. Quan la natura es rebel·la aquest divendres 16 de febrer. Es podrà visitar fins al 30 de juny. 

Per parlar d'un problema actual, la mostra, que compta amb textos de John Steinbeck i fotografies de Dorothea Lange, recorre a un exemple històric: el Dust Bowl (conca de pols) va tenir lloc a les Grans Planes dels Estats Units durant els anys 30. Un desastre mediambiental que, agreujat per la crisi econòmica dels 30, la Gran Depressió, es va convertir en una catàstrofe humanitària. Amb la intenció d'augmentar la productivitat dels sòls, els immigrants europeus que hi havien arribat van aniquilar les comunitats indígenes del territori i van substituir la vegetació i els cultius autòctons per altres de més rendibles.

Aquest canvi va passar al mateix temps que la desaparició de bisons, que eren caçats per la seva pell, va afavorir la desertització del territori. Sense vegetació, amb sequeres recurrents i climatologia extrema es van crear tempestes de pols immenses que van fer impossible la vida en aquella zona. Les poblacions van haver d'emigrar cap a Califòrnia i el territori va perdre tota la riquesa que tenia. 

Aquest és un exemple dels mals usos agrícoles. Però no va passar espontàniament: allò que percebem només és la punta de l'iceberg.