Els sons de Guinovart

Per commemorar els deu anys de la mort de l'artista multidisciplinari Josep Guinovart, la Fundació Privada Espai Guinovart ha bastit una teranyina d'exposicions, conferències, concerts i lectures dedicades a la seva obra i memòria.

Cada acte de l'Any Guinovart ha estat concebut especialment per l'espai on tindrà lloc, amb l'objectiu de poder abastar totes les facetes de la seva obra, "tots els Guinos", diu Maria Guinovart, presidenta de la Fundació. Per això, l'exposició que s'ha inaugurat al Museu de la Música inclou gran part de l'obra que l'artista va dedicar a aquesta matèria. 

Un dels principals interessos artístics de Guinovart va ser la música i va integrar-la de maneres diverses a les seves obres. La seva fascinació pel jazz és coneguda i pren forma en peces com l'escultura John Coltrane (1980), representació abstracta del saxofonista, o un abecedari del jazz, on llista en la seva característica cal·ligrafia totes les impressions, sentiments, imatges que li evoca aquest estil musical, des de la a d'absoluto fins a la zeta de zaragata.
 
Com en l'homenatge a Coltrane, on dona vida i sentit nous a un material com les canonades, a les seves Guitarres lorquianes, fruit de la passió que sentia per l'obra de Federico García Lorca, aprofita pots de llauna, adapta objectes quotidians i els integra en obres d'art. També connecta aquests instruments, objectes poètics, amb el flamenc i el cante jondo, una altra de les seves preferències musicals, que li resultava profundament evocador.

La disposició de les obres també juga amb el concepte musical de l'exposició. D'aquesta manera, una dotzena de faristols serveixen de suport per a les peces dedicades a l'òpera que va fer en col·laboració amb el Gran Teatre del Liceu i que el va fer il·lustrar el llibret d'entre d'altres, l'Aida de Verdi. En moltes d'elles es distingeixen fragments musicals, estrips de partitura. Guinovart utilitzava el material original que l'inspirava per a l'obra final.
 
L'exposició es tanca –o s'obre– amb un joc: una obra de Guinovart al faristol del piano del vestíbul del museu proposa fer un viatge invers: si l'exposició guia pel camí que feia la música a través de l'artista fins a transformar-se en una matèria diferent, l'exposició convida a transformar, a través de la improvisació, un Guinovart en música a qui s'assegui a la banqueta del piano i es deixi portar.