La desigualtat vista des del cel

El fotògraf Johny Miller ha volgut mostrar la desigualtat que existeix a Sud-àfrica. Ho ha fet d'una forma senzilla: enlairant un dron perquè sobrevoli i retrati el contrast entre la riquesa i la pobresa. El projecte té un nom: Unequal Scenes, i una raó de ser: "Les discrepàncies sobre com viu la gent sovint són difícils de veure des del terra." És per això que ens mostra i ens explica com una frontera pot separar i aïllar dos mons que estan a tocar.

1. La història de Kya Sands és de cendres, fum i promeses trencades. Si ho cerqueu al Google trobareu articles relacionats amb els incendis, inclòs un que va cremar més de 200 barraques el novembre de 2015. Si busqueu una mica més, trobareu una llista de les protestes que s'hi han fet, de les promeses que asseguraven uns habitatges formal que mai han arribat.
2. Entre els arbres, les cantonades d'ombra i les piscines, es troba el suburbi de classe mitjana de Bloubosrand. Moltes de les cases valen més d'un milió de rands. Mentre que, a l'altra banda del carrer, hi ha barraques fetes amb amb llaunes i pneumàtics de cotxes.
3. Encara que hi ha moltes iniciatives per millorar-ne les condicions, cada any hi ha una afluència massiva de persones que vénen a Bloubosrand per buscar feina. No tots poden accedir a l'habitatge i acaben en aquests assentaments informals.
4. El camp de golf Papwa Sewgolum està situat al llarg de les vessants verdes del riu Umgeni a Durban. Una tanca de formigó de baixa altura el separa de les barraques de llauna.
5. El nom del camp de golf és d'un jugador de golf d'origen indi: Papwa Sewgolum. Es va fer famós per guanyar el Natal Open del 1965, era l'únic no-blanc en un camp de 113 jugadors. En el moment del lliurament de premis, va haver de rebre el trofeu a l'exterior, sota la pluja, mentre que els jugadors blancs es van asseure còmodament a l'interior. Les fotos d'ell sota la pluja van ser retransmeses per tot el món, donant lloc a una protesta internacional. Just quan la seva carrera semblava que s'anés a enlairar, el govern de Sud-àfrica li va prohibir tots els tornejos locals, i també va retirar-li el passaport (fet que li va impedir competir a l'estranger). Va morir el 1978, als 50 anys, d'un atac al cor.
6. Moltper sobredelesbarraques de Vusimuzi, les línieselèctriquesd'altatensióportenl'electricitata altres àreesde Johannesburg,però no en aquesta zona.La imatge parla per si mateixa. Les tombes i les barraques, costat per costat, són extremadament inquietants.
7.La província de Gauteng contribueix gairebé a un terç del total del PIB de Sud-àfrica. La ciutat Johannesburg és la més rica i s'està modernitzant ràpidament. Tot i això, Vusimuzi és un cas a part.
8. Un habitant en un article va dir: "L'electricitatpassaper sobre, però noper sota".
9. Sandton, com saben tots els sud-africans, és un nom sinònim de riquesa. La Borsa de Johannesburg es troba aquí, ja que és el centre de la ciutat, seu de diverses empreses. Sandton es va beneficiar de la decadència urbana del centre de Johannesburg durant la dècada del 1990. Es va convertir en una alternativa, en una àrea segura per a les empreses, i ara és considera com el centre financer de Sud-àfrica.A menys d'un quilòmetre de distància, a l'altre costat de l'autopista M1, es troba l'antic municipi d'Alexandra. Una icona de la planificació urbana de l'Apartheid, i l'antiga llar de diversos herois de la lluita famosos, entre ells Nelson Mandela.
9. El problemade la desigualtates mantindràsensegranscanvisestructurals enun entorneconòmiciarquitectònic queafavoreix elsindividusi les empresesriquesiprivilegiades.
11. La Península del Cap del Sud, a uns 20 km del centre de la Ciutat del Cap, es compon de diversos barris idil·lics com Noordhoek, Kommetjie, i Fish Hoek. Les excursions a cavall són comunes i el surf és un passatemps popular. A prop trobem Masiphumelele. Hi ha aproximadament 38.000 persones que hi viuen, moltes d'elles en petites barraques de llauna. S'estima que fins a un 35% de la població pateix sida o tuberculosi.
12.Strand/Nomzano Nomzamo/Lwandle és un municipi que limita amb les comunitats de Strand i Somerset West, a uns 40 quilòmetres a l'est de Ciutat del Cap. Originalment va ser concebuda com una àrea per allotjar, durant els anys de l'Apartheid, "treballadors masculins" en el que anomenaven albergs.
13. Les estructures d'alberg van ser construïdes el 1960 per donar cabuda a uns 500 migrants: homes que majoritàriament provenien de Transkei i Ciskei.
14.Els anys següents, la població va créixer i ara és un barri bastant gran amb més de 60.000 persones. Hi ha una gran varietat de tipus d'habitatges, inclosos els que estan finançats pel govern. El 2014 Ciutat del Cap va treure a la força moltes persones de les seves barraques. Les que després es van reconstruir es poden veure a la imatge de sota.