Jordi Florés
"El Párkinson se li va començar a manifestar el 2015: no escrivia bé; cosa que agafava, cosa que li queia; ensopegava fàcilment." El fotògraf Jordi Florés ens parla del seu pare, l'Ignacio Florés. "El pitjor és que ell pensava que podia fer el mateix que abans, agafar un got, alçar-se del llit, però el seu cos no responia: n'havia perdut el control. Al Parkinson se li va sumar la demència: cada cop parlava menys. Entremig la mare va agafar càncer i va patir un ictus. Ella era més dominant i, en morir, el clima de la casa de cop era totalment diferent. Vam decidir contractar algú que cuidés el pare a casa. I va aparèixer la Jessica: tenia trenta-tres anys i feia poques setmanes que havia arribat de Colòmbia, on té cinc fills."
"Em vaig adonar que eren dues vulnerabilitats: la del pare, que estava malalt, i la d'ella, que havia hagut de deixar els fills i la casa per marxar lluny, buscar una feina i enviar-los diners. La relació que es va crear entre els dos va ser de cura, d'acompanyament, hi havia un carinyo molt especial: ella el tractava molt bé i a ell li agrada estar amb ella. I vaig voler retratar aquest vincle entre dues fragilitats. Alhora, aquestes fotos em serveixen per visibilitzar les cuidadores, i dic cuidadores perquè acostumen a ser dones les que fan aquestes feines, que són dures, que acostumen a estar mal pagades i que estan desemparades per la llei. Ella ho feia tot: vivien junts, anava a comprar, el dutxava, el canviava, li donava l'esmorzar, el dinar, el sopar." I és que aquesta sèrie de fotografies ens obren els ulls: "Critiquem els immigrants a la lleugera, cada cop hi ha més missatges racistes, però fan coses que pocs de nosaltres faríem: deixar els fills i anar a l'altra punta del món perquè puguin créixer dignament."
"Ara la malaltia del pare està molt avançada i al maig el vam haver de dur a la residència. Durant tot el mes ella anava cada dia a donar-li el dinar i el treia a passejar, i ara, mentre busca una feina similar, fa una altra feina de mitja jornada. El pare havia estat regidor molts anys, era un home amb principis, d'esquerres, que es va plantar contra la dictadura i que va estar molt vinculat a la lluita obrera del Baix Llobregat. Era reservat, mai havia mostrar els afectes. És com si ara li haguessin tret capes: cada cop que li pregunto ¿estàs bé?, somriu i diu que sí. És com si en comptes d'un pare, fos un fill."
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
