Les perifèries de Picasso

Darrere de cada paraula hi ha un món sencer, ho deia l'escriptor Heinrich Böll, i és cert que en cada paraula hi aboquem la memòria, personal i col·lectiva. Segurament, entre els primers resultats de la cerca mental involuntària a la paraula Picasso hi haurà el cavall del Guernica, o Les senyoretes del carrer d'Avinyó, però segur que hi apareix, també, la fotografia d'un home amb samarreta de ratlles marineres, una imatge icònica que és obra del fotògraf Robert Doisneau, un artista que en mira un altre i dibuixa la perifèria del personatge, d'un temps i d'un lloc. 

L'exposició Picasso, la mirada del fotògraf, que es pot visitar fins al 24 de setembre de 2019 al Museu Picasso, posa el focus en aquesta perifèria, en com altres artistes van observar el pintor i el van retratar, a ell i el seu entorn de treball. Però també en com el mateix Picasso es va servir de la fotografia per deixar constància de les seves fonts d'inspiració i del món que l'envoltava.
 
La figura de Pablo Picasso, més enllà del dilema sobre si s'ha de jutjar l'obra independentment de l'artista, sembla que formi part de la creació del mateix Picasso, que la seva imatge projectada al món i a la història fos fruit de l'autoconsciència, un personatge blindat a partir del seu art. A l'exposició, però, s'hi dibuixa una petita escletxa en les fotografies que va fer ell mateix als paisatges i la gent d'Horta de Sant Joan, on va establir el seu taller durant l'estiu de 1909. 

Conèixer la perifèria de l'artista és posar en context la seva mirada, les característiques i objectes del seu art, i la mostra ho fa aparellant fotografies amb alguns dels elements que hi apareixen o establint paral·lelismes: un retrat de Ricard Canals, on apareix el reflex de Picasso al mirall que hi ha al fons, penja al costat de Figura femenina, de Santiago Rusiñol, on el pintor també va incloure el seu reflex.
 
La vida al taller, les visites que hi rebia, i la seva relació artística amb grandíssims fotògrafs de l'època com Dora Maar, que el va retratar treballant en el Guernica per a un reportatge exclusiu de la revista Cahiers d'art, o Brassaï, que es va centrar en el seu treball escultòric al taller de Boisgeloup, a la Normandia, per encàrrec de Minotaure, continuen durant diverses sales de l'exposició omplint els marges del personatge Picasso. De l'època del taller normand és el reportatge que va fer Borís Kochno, amic seu, una petita altra escletxa a la vida de l'artista, més natural i des d'una mirada més propera però amb un resultat, com els de Maar o Brassaï, magnètic i ple de bellesa. 

L'exposició avança, sense ordre cronològic estricte, per les impressions sobre paper fotosensible del cap d'Esmeralda, la cabra amb qui es feien companyia a l'època en què Picasso havia instal·lat el seu taller a Canes. Esmeralda, l'escultura La chevre, és la protagonista absoluta i central d'un dels episodis de Picasso, La mirada del fotògraf, com també ho és la samarreta de ratlles marineres, un dels atributs fixats en l'imaginari col·lectiu pels retrats de Robert Doisneau que el mateix pintor es va encarregar d'accentuar en diversos autoretrats. Picasso, artista, personatge, amb tot, és una creació que val la pena mirar, també, des de la perifèria, des dels ulls d'altres artistes.
 
Exposició Picasso, la mirada del fotògraf.

Fins al 24 de setembre de 2019 al Museu Picasso.

Una immersió en l'univers de Pablo Picasso a través de la fotografia com a testimoni de la seva vida, com a creador i objecte de l'observació d'altres artistes.