El fabricant d'imatges

La Filmoteca acull una antològica d'Antoni Padrós, artista aliè al xantatge de la censura

Considerat com un fabricant d'imatges, Antoni Padrós (Terrassa, 1937) entén l'art com a forma d'evasió d'una societat on no se sent integrat, on no se sent identificat amb cap etiqueta. Antoni Padrós. Pertorbador de consciències és el títol de l'exposició que impulsa l'Ajuntament de Terrassa i que mostra una retrospectiva de la vida i l'obra d'un dels pintors i cineastes més representatius de l’avantguarda de la Transició. L'artista es va iniciar en la pintura als anys 60, amb una temàtica clara de crítica amb la societat de consum del franquisme. A finals de la dècada, sense deixar de pintar, es va introduir en el món del cinema com a transició natural. En els seus treballs reivindica la marginalitat, denuncia el franquisme, l'Església i el moviment de la gauche divine. Tots els seus films estan rodats al marge del sistema, sense sotmetre’s a les humiliacions de la censura.

L'exposició, que es podrà veure fins al 28 de maig a la Filmoteca de Catalunya, ha estat comissariada per Valerio Carrando. Es complementarà amb la projecció d'alguns dels seus principals treballs cinematogràfics el dia 9 de maig que presentarà el mateix autor: Dafnis i Cloe (1969), Pim, pam, pum, revolución (1970) i el posterior Ascensió, caiguda i repòs de Maria von Herzig (1986). I The Shirley Temple Story (1976), que el presentarà el dia 21.

Fem un recorregut per les 11 obres pictòriques que es poden veure a la mostra.

1. Automanifesto, 1967.