No és culpa meva que em violis

Les frases que hi ha a cada cartell són les paraules que dones que han patit violacions han hagut de sentir. És el pes de la culpa. Sovint carregat per una societat que, en comptes de fer-los costat, assenyala les víctimes com a culpables. Fent que se n'avergonyeixin i que fins i tot, per por, acabin callant. Com si dur unes faldilles massa curtes, no preveure que això podria passar, caminar sola o ser massa amable en poguessin ser la causa. 

Després que una noia inconscient fos violada darrere d'un contenidor en una festa de la Universitat de Stanford, YanaMazurkevich –a través del projecte fotogràficDear Brock Turner (és el nom del violador)– ha volgut clavar un cop de puny a la taula per dir prou. Perquè quedi clar que el culpable només és el qui agredeix. I punt. 
 
Va ser culpa meva, anava borratxa.
Estava sent massa amable.
No hauria d'haver estat caminant sola.
No puc dir que no al meu nòvio.
Hauria de saber com protegir-me.
Hauria d'haver esperat que això passés.
No hauria d'haver deixat de beure.
Les meves faldilles eren massa curtes.