Nou mesos i una vida

"Quan viatjo en comptes de fer fotos dibuixo. I quan em vaig quedar embarassada vaig pensar: aquest serà el viatge de la meva vida."

Andrea Zayas és de la Seu d'Urgell i viu a Banyoles des de fa uns anys. És mestra de música i il·lustradora. La seva vida va canviar des del moment en què al test d'embaràs va aparèixer una ratlla rosa. "Quan em vaig fer el test estava de cinc setmanes i el blog el vaig començar a la setena setmana. Volia que quedés tot present: el vaig titular Bitllet d'anada perquè a partir d'aquell moment no hi havia cap mena de tornada."

1. Un test és una cosa de plàstic amb una ratlla rosa i allò vol dir que tens una vida i un cor bategant dins teu. Fins que no vas al ginecòleg penses: s'ho estan inventant, això no pot ser.2. Ja feia una setmana que no em venia la regla, estava de viatge amb els meus pares i amb la meva parella. Amb ell vam decidir que em faria el test quan arribéssim. Ja teníem bastant coll avall que seria que sí. Però tot plegat va venir una mica per sorpresa. Quan vaig veure'n el resultat em va agafar una plorera molt gran. Vam tornar del viatge amb un regal que no ens esperàvem.
3. Fins que no es mou, fins que no tens una mica de panxa i no ho comparteixes amb la gent és una cosa molt abstracta.Hi havia gent que encara no ho sabia, i jo ja ho dibuixava. Em va servir per desfogar-me. Fins al tercer mes no ho vaig fer mes públic, per por, suposo.
4. En aquesta escena ja ho estàvem fent oficial. Al principi quan ho anuncies vols fer-ho d'una forma original. Però arriba el punt en què ho has d'explicar a tanta gent que directament ja dius: estic embarassada. No estem per jeroglífics Aquesta vinyeta va ser tal qual, amb una amiga, del plan. Vaig haver de dir la paraula embarassada perquè no hi havia manera que ho endevinés.
5. Encara no tenia al cap que la meva parella ja tenia l'etiqueta de pare. La ginecòloga em parlava sobre el pare, i jo creia que era el meu. Em diu: de quin any és? I jo: espera que no ho recordo. Anava fent càlculs. Va fer una cara! Quan li vaig dir del 1961 devia al·lucinar.
6. Em va agafar la síndrome del niu. Necessitava fer lloc, fer lloc i fer més lloc. Fins i tot vaig ordenar papers de feia molts anys. M'imaginava que amb la Valentina no podria fer mai més res, que quan nasqués ja no tindria vida. Però vaig fer feina, eh?
7. Cada nit em despertaven les rampes i el Jordi, la meva parella, es despertava pel meu crit. Era una cadena. Tot i això vaig tenir un embaràs molt bo, vaig poder fer moltes coses i estar activa.
8. La classe en què estava més interessada era la que parlava del part i no vaig arribar-hi a temps. Durant les classes em vaig apuntar algunes coses. Però a l'hora del part no mires cap mena d'apunt.
9. Durant l'embaràs moltes coses que a molta gent els feia il·lusió a mi em feien mandra. Per exemple, ordenar la robeta. Me n'arribava de tres mesos, de sis, de vuit. D'hivern, d'estiu. I recordava que tothom em deia: ai que bé, ara guardar tota la robeta en calaixos. I era com: bufff! Jo vull dibuixar. 
10. Vam començar llegint molt i al final vaig acabar llegint jo. El pare ho viu diferent: veu una panxa que va creixent i com les hormones es disparen.
11. Quan te'n rius, de tu mateix, fas riure els altres. Empatitzes. És una forma de dir: no passa res.
12. Els primers dies de l'embaràs i els últims van ser bastant semblants: estava acollonida. Tenia por del que és desconegut, de saber que està a punt d'arribar una cosa molt gran que et canviarà la vida. De no saber ben bé què passarà. Un cop neix sí que ja fas el que toca. Has de solucionar els problemes al moment. Però mentre l'esperes està tot dins del cap.
13. Durant la major part de l'embaràs vaig dibuixar. La Valentina va néixer el 13 d'abril.
14. Vaig trencar aigues i a les primeres contraccions vaig acabar de fer el quadernet. Recordo que vaig estar a casa durant unes hores i vaig escriure: són les set del matí, he trencat aigües, avui comença tot.