Cada segon dissabte de mes, el Palau Güell ofereix una experiència única: descobrir els espais que estan tancats al públic. I a més, en un horari gens habitual: de nit i amb poca gent. Així doncs, podreu recórrer els secrets d’un edifici emblemàtic de Barcelona, mentre el guia us explica la seva història i el dia a dia de la família Güell (en podeu comprar les entrades aquí). Us n’expliquem 14 curiositats.
1. Aquest edifici, construït entre el 1886 i el 1890, va ser el primer gran encàrrec que va rebre l’arquitecte Antoni Gaudí (1852-1926), quan només tenia trenta-quatre anys. El Palau Güell és la llavor a partir de la qual va desenvolupar tota la seva obra posterior. Hi va experimentar tècniques arquitectòniques innovadores que després aplicaria a la Sagrada Família, a la Casa Batlló, a la Casa Milà i al Park Güell.
2. Tot va començar quan el 1878 Eusebi Güell va voler conèixer Gaudí després d’haver vist una vitrina que havia dissenyat per a l’Exposició Universal de París. Eusebi Güell, un dels industrials més importants de l’època, estava casat amb Isabel López, filla del marquès de Comillas, un dels homes més rics del país. Güell va encarregar a Gaudí que construís la residència familiar per al matrimoni i els seus deu fills. Hi van viure fins al 1906, any en què es van traslladar a laCasa Larrard, alPark Güell, on Eusebi va viure fins que va morir, l’any 1918.
3. Després de la seva mort, el Palau es va anar apagant. En els anys posteriors i fins a l’actualitat ha tingut diferents usos: durant la Guerra Civil va ser requisat, es va convertir en seu d’un sindicat i va acollir una comissaria, de la qual en podem veure el calabós en aquesta visita (la cambra del cotxer o sala dels grafits). A la cambra del cotxer hi trobem diversos grafits, fets per alguns dels reclusos, que fan referència a robatoris i a actes violents. N’hi ha una bona colla que narren detencions per homosexualitat, testimoniant la dura repressió sexual d’aquells temps. Totes les inscripcions estan escrites en castellà, si bé n’hi ha dues que fan referència a la prohibició de parlar català: “Si a un oficial le / hablas catalán / aquí te meterán / 1-5-41” o “Proibido hablar el ermoso catalan”.
Els grafits de la cambra del cotxer. Foto: Diputació de Barcelona
4. El 1944 un milionari estatunidenc va voler comprar el Palau, però al final la família Güell el va donar a la Diputació de Barcelona a canvi d’una pensió vitalícia per a Mercè Güell, la filla petita d’Eusebi Güell, que va posar com a condició que l’edifici no fos mai modificat i que es destinés a una finalitat cultural. És així com va esdevenir la seu del Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre. El 1984 va ser inscrit a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO pel seu valor universal excepcional. I el 2011, després d’una restauració integral a càrrec del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona, va reobrir les portes al públic com a espai museïtzat.
5. A la visita podem veure la cotxera, on s’aparcaven els carruatges que entraven a l’edifici. A la restauració que se’n va fer, al terra s’hi van col·locar llambordes de fusta de pi de melis, com les que hi havia en origen per esmorteir el soroll dels cavalls i dels carruatges.
6. Abans que es construís el Palau, a l’espai ocupat per les cavallerisses hi va haver un convent de l’ordre de les carmelites. Al subsol, durant la restauració del Palau del 2005, s’hi van trobar restes òssies humanes; se suposa que durant la Guerra dels Nou Anys (1688-1697) entre el regne de França i la Lliga d’Augsburg, la part de l’hort del jardí —que correspon a la cavallerissa— es va fer servir com a fossa comuna.
7. Durant la Guerra Civil, l’espai de la cavallerissa va ser utilitzat com a refugi antiaeri: cada vegada que hi havia avís de bombardeig, els veïns s’hi amagaven. Mentre el Palau va estar a mans dels sindicats, sembla que hi va haver un centre de detenció i d’interrogatoris i es sospita que alguns detinguts haurien estat llançats al pou que hi havia.
8. La música va ser un element molt important a la vida de la família Güell: fins i tot tenien un orgue dissenyat pel mestre orguener Aquilino Amezua el 1888. A la visita veurem la consola original (que inclou els teclats i els botons), les dues manxes que insuflaven aire i els tubs de fusta de les notes més greus.
9. Amezua i Gaudí van treballar estretament per poder instal·lar aquell instrument enorme en un lloc especial: el teclat es trobaria a l’alçada del saló central, on també s’asseuria el públic que assistís als concerts, però els tubs estarien al tercer pis, a gairebé deu metres de distància mirant amunt.
10. El saló central es va concebre com un espai alhora religiós, literari i musical. El capellà de la família va ser Jacint Verdaguer, un altre dels prohoms protegits d’Eusebi Güell.
11. El servei també podia assistir a les misses que s’organitzaven dins del Palau; ara bé, estaven apartats (i en aquesta visita podrem veure des d’on s’ho miraven).
12. Als finestrals observarem les gelosies per on el servei podia veure si als convidats o a la família Güell els faltava alguna cosa sense ser vist
13. Durant la visita també veurem la sala de gineceu, un espai íntim de la senyora de la casa, Isabel López, que servia com a sala d’estar comuna a totes les habitacions. Està presidida per una llar de foc, amb una decoració d’Alexandre de Riquer en què es representa a Santa Isabel d’Hongria. I també podem veure una petita porta que permetia l’accés del servei des de les golfes, on hi havia les estances del personal.
14. I no faltarà la visita nocturna al terrat, amb l’agulla que és la continuació del saló central i les vint xemeneies decorades, majoritàriament, amb la tècnica del trencadís. El terrat era el lloc on el servei estenia la bugada i on, a vegades, la família també hi pujava per ensenyar les increïbles vistes de la ciutat de Barcelona als seus convidats.
