Posa't a la meva pell

Deixar d'editar les fotografies per tocar de peus a terra i valorar-nos i mostrar-nos tal com som. Deixar de castigar, etiquetar i omplir de culpa els cossos que no compleixen unes talles, una forma, un color. Deixar d'imposar per mar i aire un únic model de bellesa, per obrir els ulls i contemplar com de bonics són els cossos diferents. La indústria de la moda pot fer molt mal, però, depèn del paper amb què decideixi comprometre's, també pot ajudar a trencar barreres. La marca de roba Missguided ha impulsat la campanya #Inyourskin, en què sis dones que tenen pells diferents a les que acostumem a veure fan de models, expliquen com ha estat la seva lluita i què n'han après. 


Maya

Tinc 20 anys i soc de Londres. Tinc epidermolisi ampollar, que fa que la pell es tregui molt fràgilment. Lluny d'una condició genètica, per mi això s'ha convertit en el meu dia a dia. Caracteritzada per la falta d'adhesió de la pell, també pot ser la causa d'altres problemes interns i infeccions que poden limitar dràsticament la vida d'alguns malalts. La meva pell és genèticament fràgil i molt propensa a les butllofes i a les ferides. He participat en aquesta campanya perquè vull ajudar a conscienciar. 
 

Encara que et sentis horrible, cal que acceptis els teus defectes, perquè és el teu cos i te l'has d'estimar. Mostra'l com si fos el teu regnat. La bellesa és la felicitat. No importa si creus que ets lletja, si per altra banda estàs contenta i còmoda i resplendeixes. Si hagués de donar un consell a algú jove li diria: "Aprèn a acceptar-te, no t'amaguis de qui ets. No deixis que les persones immadures i estúpides et fan sentir malament". Vaig estar molt de temps per aprendre a estimar-me i m'agradaria haver-ho fet abans. El que més m'omple d'orgull és mostrar la meva pell després de tants anys intentant fer veure que no existia.
 

Joanne 

Tinc 21 anys, vaig a la uni, estudio comptabilitat i faig de model de talles grans. Soc albina. És qüestió d'estimar allò que ets, i no només estimar-ho, sinó comprendre-ho. És més important mirar-ho tot des d'on ets i veure els aspectes positius. La bellesa és molt més que l'aparença exterior, no és només el que hi ha dins teu, sinó el que dones al món. Passem tant de temps intentant definir i representar què és la bellesa, que ens oblidem que el simple fet de viure la nostra vida ja és bell.
 

El meu paper a la vida no és "ser acceptada per la societat". Això no m'importa. Visc sense por. El meu pare em va dir: "Allò que Déu estima, és allò que el món acostuma a odiar". Així que no passis massa temps intentant que la gent t'accepti, perquè la dura realitat és que la gent no t'acceptarà. Però al mateix temps, entens que ets preciosa perquè ets estimada per algú molt més gran, Déu. El que més m'omple d'orgull és la meva capacitat per ser positiva, que ara s'ha convertit en la meva capacitat per superar l'ansietat, la depressió i el trastorn per estrès post traumàtic.
 

Beth

Visc a Manchester, tinc psoriasi. Mai abans havia fet de model, això és nou i estic emocionada. Sempre he intentat amagar la meva pell, així que aquesta campanya m'ha ajudat molt. Ser positiva per mi vol dir acceptar qui ets i la pell amb què has nascut. Mentre em feia gran sempre havia volgut canviar-la i pensava una vegada i una altra com ho podria fer, per amagar-la. I ara he entès que es tracta d'acceptar-la. 
 

La meva mare sempre m'ha dit "No importa com es vegi la teva pell, tu ets bonica i tu sempre seràs tu". Sempre està bé rebre suport dels teus pares. La bellesa és el que hi ha a dins, la personalitat, la felicitat, l'amor i l'acceptació. Ser capaç d'estimar-te i d'acceptar-te és una cosa bonica per a mi. A través de la història, les dones han estat considerades passives i sotmeses, així que canviar això empoderarà la societat. Si agués de donar un consell a algú jove li diria que deixi d'estar frustrat amb ell mateix, que s'accepti i s'abraci.
 

Polly

Fa 4 o 5 anys que vaig començar a fer de model. És una mica d'estrany que una gran marca potenciï el missatge d'empoderament. Fer servir imatges sense retocar-les és un gran pas cap endavant i un fet bastant única. Crec que ens centrem molt en la manera com es veuen les persones, cosa que està molt relacionada amb la vida moderna i amb les xarxes socials, però també veig que ara les nenes són més conscients d'elles mateixes i s'accepten més.
 

No es tracta que totes les dones siguem iguals, sinó que siguem conscients, que estiguem confiades i felices. Les coses estan canviant i és bo que sigui així. No és que les dones siguem millors, algunes persones no entenen que només volem tenir els mateixos drets i oportunitats que els homes. Si no hagués intentat bronzejar i cobrir les pigues, ara no tindria aquesta mirada. Em vaig preocupar molt per aquest tema i ara només voldria dir-li a aquella noia que era: "Fes el que vulguis fer, estarà bé". El millor consell que m'han donat és que sempre procuri ser agradable. Mai hi ha una excusa per tenir un mal comportament. Mai hi ha una excusa per ser groller o odiós. Tots ho fem a vegades, no som perfectes, però hauríem de ser-ne conscients i vigilar. Sent gelosos, odiosos i envejosos ens podem destruir l'ànima. Aquest també és el motiu pel qual motes dones es barallen. Les dones hauríem de convertir això en suport.
 

Mariana

Mariana és una model brasilera de 24 anys i dissenyadora de moda. Nascuda amb una marca de naixement a la cara, ha après a estimar-se i, a través de les xarxes socials, a encoratjar els altres perquè facin el mateix.
 

Estic molt contenta de veure que hi ha marques de roba que donen suport al moviment d'acceptació, que obren la porta a models que estan fora de la norma imposada pels mitjans de comunicació.
 

Isabella

Tinc 19 anys, casa meva es va incendiar quan en tenia 17, es va calar foc a la meva samarreta i em va deixar marques, cicatrius i desfiguracions al cos. Començar a fer de model em va empoderar, encara que al principi em seguia sentint una mica vulnerable. Sento alguna cosa quan veig com el meu cos ha canviat. El procés és molt terapèutic, hi ha alguna cosa bona veient aquestes imatges i n'estic orgullosa. 
 

Per mi la bellesa és la sensació d'autoconfiança, si et sents bonic i et sents bé. Sentir-te empoderada amb tu mateixa i amb el teu cos és important, però també fer-ho com a col·lectiu. És important escoltar i respectar les altres dones i reconèixer que compartim un sentiment de poder. Estic orgullosa de poder mostrar el meu cos quan vull i com vull, crec que això és molt important. Estava en un moment en què m'havia acostumat a parlar sobre com era la vida abans i després de l'accident. Però ara soc només jo com a persona, i és bo tenir aquest respecte cap a mi mateixa.