Aquell paisatge ressec i polsós que sempre m'ha fet sospirar. Aquell univers sembrat de matolls que en aquests dies de tardor ja no fan la flaira llunyana de la primavera i solament esgarranyen. Aquell món que té aroma de tristor per l'abandó que es materialitza en els corrals de tàpia mig derruïts i abandonats i que són, tan sols, ombres del passat. Aquell entorn del poble on vaig nàixer té ara un sabor nou que és vell, però que, de menuda, mai m'havia pogut imaginar. Us parlo dels erms d'Aitona, d'un lloc que, antic i pobre, sorgeix fa trenta milions d'anys quan els Pirineus s'eleven i s'entronitzen i, en fer-ho, deixen caure tot allò que els resulta innecessari i que fa cap a la zona del Baix Segre i en algunes altres parts de l'Ebre mitjà. Us parlo dels secans que envolten el meu poble i que són els mateixos dels de la vora de Soses, Seròs i Fraga. Uns secans que han passat mil calvaris de penes i misèries i que van ser escenari de vides que, ara ja foses, transitaven per aquell univers de masos i de corrals. És aquí, on corria de menuda, on l'avui ret homenatge a l'ahir.
En aquests paratges de pols, rocs i panicals, ara fa vuitanta-tres anys, un jove i aventurer Ernö Friedmann de vint-i-cinc anys, que ha passat a la història com Robert Capa, va retratar els darrers moments i la desfeta d'una guerra perduda pels protagonistes de les seues imatges. Ernö hi havia arribat com a fotoperiodista de la darrera ofensiva de l'exèrcit republicà a Catalunya a les acaballes de la llarga i crua Guerra d'Espanya (1936-1939). Per tant, el soroll de les bales i de les bombes que queien sobre les eres més properes, els ferits, les balmes protectores de les inclemències del temps i la probable vista perduda dels soldats fins a aquelles serres blaves del fons, devien donar una nota tràgica al fotògraf que va saber captar uns homes joves que vés a saber si ho van poder explicar o no.
La serra Brisa d'Aitona va ser un escenari que, igual que tants d'altres, un cop acabat el rebombori de les armes i de les morts es va silenciar. Havien passat tantes històries dures en aquell indret que es va fer com si no n'hagués passat cap. La gent del poble, un cop acabada la guerra, va tornar a transitar pel costat d'aquesta serra amb carros i mules primer, i amb tractors després. Van tornar a conrear els trams aprofitables, van habitar novament els masets i les casetes de tros que hi tenien i van reprendre una vida de por, oblit i silenci.
El testimoni dels silenciats s’haguera perdut per sempre més si algú, i de manera bastant fortuïta, l’any 2010, no hagués trobat les caixes amb els rodets de les fotografies fetes primer per Ernö i la seua companya Greta Taro, i les que, després que ella morís a la batalla de Brunete, ell va fer sol. La fortuna que el fotògraf les hagués donat al seu amic Imre Weiss i que les capses haguessin fet cap als armaris d’un general mexicà que custodiaria fins que a la seua mort un nebot les recuperés, ha fet que ara puguem passejar per aquells escenaris de la mà de Capa, que en la seua dèria de retratar les guerres hi va deixar la pell l’any 1954 al Vietnam. I tot això també s’haguera perdut sense la constància i el treball desinteressat de persones anònimes i col·lectius de recerca que treballen per posar llum sobre la història oblidada. Tots ells es van entossudir a localitzar cadascuna de les fotografies de la serra Brisa i el resultat, ara que el podem resseguir en aquesta ruta a peu, corprèn per com ens situa davant la vida quotidiana entre els qui feien la guerra.
Tornem, doncs, a aquell món del passat els habitants del qual havien viscut de la terra situada al peu de la serreta. Visitem també, de manera justa i necessària, l’escenari de tants silencis i de tants sorolls de metralla que van impactar sobre les roques i sobre les persones que ja no tenen rostre. Tornem, si us plau, a visitar el nostre món d'ahir per fer memòria de tots els que, tal vegada, ja hem oblidat.
Podeu consultar tota la informació sobre la ruta Robert Capa a Aitona, el recorregut d'un quilòmetre que ens permet resseguir el testimoni del fotògraf, en aquest enllaç. I en podeu reservar una visita guiada escrivint a aquest mail: [email protected].
