A porta freda et vaig trobar,
trenta pantalles fins poder arribar a tu.
La mà dolenta i quasi a empentes,
potser amb retard,
però eres a l'últim vagó de l'andana.
Tu, i és que havies de ser tu,
qui fes curta l'espera i llarg el record,
creuaré mil misteris i ficcions
caminant cap a tu.
Trencant la lògica imperant,
a porta freda vingué la solució,
lliures de clàusules pactades,
em vas sorprendre amb el petó
més bonic del món.
Tu, i és que havies de ser tu,
qui fes curta l'espera i llarg el record,
creuaré mil misteris i ficcions
caminant cap a tu.
Qui fes curta l'espera,
la hi faria per sempre,
sempre fins la propera estació.
Tu, i és que havies de ser tu,
qui fes curta l'espera i llarg el record,
creuaré mil misteris i ficcions
caminant cap a tu.
Tu, i és que havies de ser tu,
qui fes curta l'espera i llarg el record,
creuaré mil misteris i ficcions
caminant cap a tu.
Foto: Vincent Anderlucci