Vas trobar la porta oberta i vas entrar,
vas saber-me abraçar, vas guarir-me.
M’enlluernaven els reflexos dels tirans,
«t’ensenyaré a mirar», i vaig reviure.
Vas omplir tot el meu cos d’un tel estrany,
vas saber-me estimar, vas llegir-me.
Res va ser més oportú que el teu rescat,
sentir-me cuidat, també per dintre.
Vaig beure de tu i ara visc eternament,
venen amb mi totes les coses que no t’he dit.
Una orquestra de flors i trompetes,
un seguici amb tabals i sonalls,
amb vestits de colors i disfresses,
cercavila de nans i gegants.
Vas portar-me un bosc de pins davant del mar,
vas saber-me tocar, vas ser brisa.
Ara esclata la ginesta al meu terrat,
«t’ensenyaré a volar, i seràs lliure».
Vaig beure de tu i ara visc eternament,
venen amb mi totes les coses que no t’he dit.
Una orquestra de flors i trompetes,
un seguici amb tabals i sonalls,
amb vestits de colors i disfresses,
cercavila de nans i gegants.
Vas trobar la porta oberta i vas entrar,
vas saber-me abraçar, vas guarir-me.
Foto: Imatge promocional