Cor pur

I la lluna solitària/ ens separà a l’un de l’altre/ com la raó desfà el somni

Autor Redacció

D’entre valls de teranyines
vam sortir al sol de la tarda,
i com si la nit no portés l’alba
vam cremar-nos al capvespre,
i a la nit freda rosada
va calmar-nos les ferides
d’aquell foc.

I un joc d’albes va hostiar-nos
perduts en un full de somni,
tres mil fulles de tres branques
tancaren el sol per sempre,
i la lluna solitària
ens separà a l’un de l’altre
com la raó desfà el somni.

Quan ens mirem, ara, la impotència
s’ha fet reina dins nostre
i voldríem abraçar-nos
car l’amor tenim per sempre
però no trobem la manera,
vàrem perdre-la fa llunes
en un llac.

I el seu cos brut va rebre el meu cos pur
i el meu cor brut va rebre el seu cor pur,
i vam unir junts la puresa per damunt de teranyines
en un amor que avui es tanca
com la llum de l’últim dia
quan fa mal tornar a néixer.
 

Foto: Gabriel González

Data de publicació: 01 de setembre de 2020
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te al butlletí de Catorze i estigues al dia de les últimes novetats
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi
Dona suport a Catorze
Catorze és una plataforma de creació i difusió cultural, en positiu i en català. Si t'agrada el que fem, ajuda'ns a continuar.
Dona suport a Catorze