Redacció
Deixa que t’agafi el bé,
deixa que t’agafi el bo,
deixa que t’agafi fort
quan plora el cor.
Deixa que t’agafi el bé,
deixa que t’agafi el bo,
deixa que t’agafi fort
quan plora el cor.
Porto un món sencer
que fuig de dins,
del que toquen els teus ulls
del que senten els meus dits.
Van tornant els ocells
i ho van fent tot menys trist,
primavera torna amb mi,
treu-me la buidor de dins.
Deixa que t’agafi el bé,
deixa que t’agafi el bo,
deixa que t’agafi fort
quan plora el cor.
I en un prat de flors
s’escapa l’amor,
que creix amb els anys
i es desfà en segons.
No pateixis més,
tot anirà bé,
no et descuidis mai
tots aquells moments.
Deixa que t’agafi el bé,
deixa que t’agafi el bo,
deixa que t’agafi fort
quan plora el cor.
No passa res,
no passa res,
no passa res,
no passa res.
