Redacció
Tinc un cel i un infern a dins,
milers de nits que es fan matins.
Comptant les llàgrimes al buit
he après a caure cap amunt.
Dins el plany, dins el pla... iaiai,
hi ha una estrella que em diu
que no trepitgi mai ningú,
no deixis mai de ser tu.
I si el cor diu que vol jugar-s'ho tot,
qui soc jo per dir-li que no?
Qui soc jo per dir-li que no?
Qui soc jo per dir-me que no?
Si veig l'error com una religió,
reso a les nits per viure dies nous,
estimo el sol quan fa dies que plou,
vull viure-ho tot com un primer petó,
de què em serveix la por?
Hi ha un mur per cada decisió,
salto a l'abisme perquè és el que vull,
la sort no et busca te la busques tu,
ningú afronta per tu les teves pors.
Segur que has pensat que no es pot
tornar a renéixer des de dins el sot,
quan m'he fet pols sempre m'ha fet millor,
he après a veure-ho clar quan es fa fosc.
Perdent és quan més he guanyat,
què m'impedeix anar amb el cap amunt?
Vull veure un cel que no es pot governar,
jo només vull veure elefants volant.
Jo només vull veure elefants volant.
Jo només vull veure elefants volant.
Jo només vull veure elefants volant.
Creixen flors on cauen pedres
tot el que ens enfonsa
és tot els que ens salva.
Busco un lloc entre la incertesa
per quedar-m'hi a viure,
si sempre que em perdo
és quan puc trobar-me.
Flors on cauen les pedres
tot el que ens enfonsa
és tot els que ens salva.
Busco un lloc entre la incertesa
per quedar-m'hi a viure,
si sempre que em perdo.
Tinc un cel i un infern a dins,
milers de nits que es fan matins.
Comptant les llàgrimes al buit
he après a caure cap amunt.
