Redacció
Com insectes suïcides volant cap a la llum que els fregirà
seguim profetes i flautistes com un ramat de cabres.
Perseguim el plaer perquè no ens falta de res,
però al comptat de Wales els joves es pengen dels arbres
Quan sortim a la nit no entrem mai en un local amb poca gent
i no ho entenc perquè després només parlem entre nosaltres.
Però ara no em diguis res que m'espatlles el morat.
El morat és per mi sol no puc donar res als altres.
Hi ha algú que em pugui dir com sortir d'aquest torbament,
com es pot viure intensament sense ser esclau del desig?
No som memòria ni trajectòria, tan sols un punt aïllat.
No n'hi ha prou amb la felicitat, exigim eufòria.
No n'hi ha prou amb la felicitat, exigim eufòria.
Si quan la veus l'únic que et passa és que tens ganes de plorar
hi ha alguna cosa dintre teu que et xucla la poesia.
Si per voler-ho tot t'has de quedar sense tu,
no és tant voler sinó saber a què renuncies.
Hi ha algú que em pugui dir com sortir d'aquest torbament,
com es pot viure intensament sense ser esclau del desig?
No som memòria ni trajectòria, tan sols un punt aïllat.
No n'hi ha prou amb la felicitat, exigim eufòria.
No n'hi ha prou amb la felicitat, exigim eufòria.
Foto: Facebook Mazoni
