Redacció
He deixat ma mare sola
a Xàtiva, al carrer Blanc.
Ma mare que sempre espera
que torne com abans.
He deixat germans i amics
que em volen
i esperen, com ma mare,
que jo torne com abans.
He vingut ací
perquè crec que puc dir-vos,
en la meua maltractada llengua,
paraules i fets
que encara ens agermanen.
Paraules i fets
que encara ens fan sentir
homes entre els homes.
Paraules i fets
que encara ens agermanen
en la lluita contra la por,
en la lluita contra la sang,
en la lluita contra el dolor,
en la lluita contra la fam.
En la sempre necessària lluita
contra el que ens separa
i ens fa sentir-nos
a tots nosaltres estranys.
He deixat ma mare
i els meus germans.
He deixat els amics i la casa
i tots els que esperen
que jo torne com abans.
I crec que he fet bé.
I crec que he fet bé.
Jo sé, jo sé, jo sé, jo sé
que tornaré al carrer Blanc.
Però ara ací,
Però ara ací,
crec que també és ma casa,
i crec que puc dir-vos,
amb el cor obert,
a tots vosaltes: germans.
Germans.
Raimon en un concert pocs mesos després de la mort de Franco.
