Redacció
Com una rodamón
Fa molt i molt temps vesties tan bé
Llençaves monedes als pòtols des del teu pedestal, oi?
La gent et deia: “Vigila, nena, acabaràs caient”
Et pensaves que t’enredaven
Solies fotre-te’n
De tots els penjats
Ara ja no parles tan fort
Ara ja no sembles tan orgullosa
D’haver de gorrejar per tenir alguna cosa per sopar
Com se sent
Com se sent
Sense tenir cap casa
Com una completa desconeguda
Com una rodamón?
D’acord, senyora Solitària, vas anar a la millor escola
Però saps molt bé que allà només t’entrompaves
I ningú no t’ha ensenyat mai com viure al carrer
I ara has descobert que t’hi hauràs d’acostumar
Deies que mai no tractaries
Amb el vagabund misteriós, però ara t’adones
Que ell no ven pas excuses
Mentre mires dins el buit del seus ulls
I li demanes, vols fer un tracte?
Com se sent
Com se sent
Quan estàs tota sola
Sense camí de tornada
Com una completa desconeguda
Com una rodamón?
Mai no et vas girar per veure com arronsaven les celles
els malabaristes i els pallassos
Que venien a fer els seus trucs davant teu
Mai no vas entendre que no és gens bo
Deixar que els altres visquin la vida per tu
Solies muntar el cavall cromat amb el teu diplomàtic
Que duia a les espatlles un gat siamès
Oi que és dur quan t’adones que
Ell s’ha evaporat
Després de prendre’t tot el que va poder robar
Com se sent
Com se sent
Quan estàs tota sola
Sense camí de tornada
Com una completa desconeguda
Com una rodamón?
Damunt la teva torre, princesa, amb tota la gent guapa
Ells van bevent, pensant que ja ho tenen tot fet
Bescanviant tota mena de regals preciosos
Però tu més val que ensenyis el teu anell de diamants,
Més val que l’empenyoris, nena
Solies divertir-te tant
Amb el Napoleó dels parracs i la manera que parlava
Vés amb ell ara, et crida, no pots refusar-lo
Quan no tens res, no tens res a perdre
Ja ets invisible, no et queda cap secret per amagar
Com se sent
Com se sent
Quan estàs tota sola
Sense camí de tornada
Com una completa desconeguda
Com una rodamón?
(Traduïda per Jesús Lana)
Sin rumbo ni dirección
Un tiempo atrás, niña de papá,
las puertas se te abrían de par en par: eras tú.
Lanzabas monedas a los vagabundos.
Eras invencible, la dueña del mundo: eras tú.
Alguien dijo ten cuidado,
tu te reías al otro lado,
¿ahora quién ríe más?
te cerraron el local
y te veo entre las ruinas,
perdida en Madrid.
Ahora es el fin, ahora es el fin,
el fin de tu canción.
Ya no le importas a Dios,
como un disparo al sol,
sin rumbo y sin dirección.
Montabas a caballo con tu embajador
los criados aplaudían y gritaban:
bien, sí señor.
Las monedas de oro cayeron al río,
se hundieron en el fondo
y te arrastraron a ti y a tu corazón.
Aprendiste a mandar,
a pasar por encima de los demás,
pero nadie te enseñó a dormir en la estación,
a pelear todos los días para sobrevivir.
Ahora es el fin, ahora es el fin,
el fin de tu canción.
Ya no le importas a dios,
como un disparo al sol,
sin rumbo y sin dirección.
Las ruedas de los coches en la calle mojada
son tiras de piel arrancadas como un blues,
y brilla el terciopelo y las luces
de las casas de princesas como tu.
La banda toca el último vals
y tus ojos se cierran para la eternidad.
Ahora no vas a bailar,
no queda nada en ningún lugar,
solo un vago recuerdo que te hace reír.
Ahora es el fin, ahora es el fin,
el fin de tu canción.
Ya no le importas a dios,
como un disparo al sol,
sin rumbo y sin dirección.
Like a Rolling Stone
Once upon a time you dressed so fine
You threw the bums a dime in your prime, didn’t you?
People’d call, say, “Beware doll, you’re bound to fall”
You thought they were all kiddin’ you
You used to laugh about
Everybody that was hangin’ out
Now you don’t talk so loud
Now you don’t seem so proud
About having to be scrounging for your next meal
How does it feel
How does it feel
To be without a home
Like a complete unknown
Like a rolling stone?
You’ve gone to the finest school all right, Miss Lonely
But you know you only used to get juiced in it
And nobody has ever taught you how to live on the street
And now you find out you’re gonna have to get used to it
You said you’d never compromise
With the mystery tramp, but now you realize
He’s not selling any alibis
As you stare into the vacuum of his eyes
And ask him do you want to make a deal?
How does it feel
How does it feel
To be on your own
With no direction home
Like a complete unknown
Like a rolling stone?
You never turned around to see the frowns
on the jugglers and the clowns
When they all come down and did tricks for you
You never understood that it ain’t no good
You shouldn’t let other people get your kicks for you
You used to ride on the chrome horse with your diplomat
Who carried on his shoulder a Siamese cat
Ain’t it hard when you discover that
He really wasn’t where it’s at
After he took from you everything he could steal
How does it feel
How does it feel
To be on your own
With no direction home
Like a complete unknown
Like a rolling stone?
Princess on the steeple and all the pretty people
They’re drinkin’, thinkin’ that they got it made
Exchanging all kinds of precious gifts and things
But you’d better lift your diamond ring,
you’d better pawn it babe
You used to be so amused
At Napoleon in rags and the language that he used
Go to him now, he calls you, you can’t refuse
When you got nothing, you got nothing to lose
You’re invisible now, you got no secrets to conceal
How does it feel
How does it feel
To be on your own
With no direction home
Like a complete unknown
Like a rolling stone?
