Redacció
No hi ha premi, no hi ha sort,
no hi ha zona de confort.
Quan m’abraça el fracàs,
quan em sento com un dimarts
Però de sobte, quan desperto,
m’han sortit dues ales,
són de ploma blava.
Pujo a la terrassa,
flexiono les cames
per agafar impuls
i salto ben amunt.
Sense baqueta ni tambor,
sense riure interior.
Quan em sento un fill bastard,
quan em sento com un dimarts.
Però de sobte, quan desperto,
m’han sortit dues ales,
són de ploma blava.
Pujo a la terrassa,
flexiono les cames
i empleno els pulmons
i salto sense por.
Volo sobre els carrers,
volo sobre els rius,
volo amb estornells
i sobre els seus nius.
Volo amb els drons,
volo amb llamps i trons,
volo amb altra gent
que han saltat com jo.
Volo sobre les mentides,
per sobre els silencis
i totes les coses
que mai em vas dir,
i totes les coses
que mai em vas dir.
Foto: Facebook Mazoni
