Del segle XX a mitjans dels setanta,una fornada de malalts del celvan viatjar a l'arcàdia somiada,proa a la llum, navegant a la contra del vent.Ànimes orfes, absència divina,encarnacions que travessen el temps,en la cruïlla de nous i vells mitesportes s'obriren a la percepció de la ment.Dona'm cel amb el cor,lleva el vel a la mort.Foc de l'esperit als descampats del seny,peten els miralls i al darrere només hi haun present etern.Blues oriental al cafè Malatesta,còsmica dèria, els ulls extasiats,comunitat de raó i psicodèlia,naturalesa dispersa en mil realitats:estranyes, forànies, llunyanes,abstractes, penjades en cordes,molt rares, alienes, connexes,perfectes, para... paral·leles.Llarga és la història i no s'ha acabat.
Redacció
