La versió del Me'n vaig a peu amb què Peret va homenatjar Joan Manuel Serrat ha estat adaptada per Estopa. El motiu: la Marató, que enguany està dedicada a les malalties respiratòries. Us oferim un tast de com la fan sonar els germans Muñoz, un vídeo en què la interpreten amb Joan Manuel Serrat, i també, la versió de Peret i l'original.
Cal oblidar la teulada vermella
i la finestra amb flors.
L'escala fosca i la imatge vella
que s'amagava en un racó.
I el llit de fusta negra i foradada
i els teus llençols tan nets,
i l'arribar suau d'una matinada
que et desperta més vell.
Però no vull que els teus ulls plorin:
digue'm adeu,
que el camí fa pujada
i me'n vaig a peu.
Cal dir adeu a la porta que es tanca
i no hem volgut tancar.
Cal omplir el pit i cantar una tonada
si el fred de fora et fa tremolar.
Cal no escoltar aquest gos que ara borda
lligat en un pal sec,
i oblidar tot d'una la teva imatge
i aquest petit indret.
Però no vull que els teus ulls plorin:
digue'm adeu,
que el camí fa pujada
i me'n vaig a peu.
Cal carregar la guitarra a l'esquena
i tornar a fer el camí
que un vespre gris remuntant la carena
em va dur fins aquí.
Les ones han de d'esborrar les petjades
que deixo en el teu port.
Me'n vaig a peu, el camí fa pujada
i a les vores hi ha flors.
