Fa temps que a estones
em veig esquerdat,
embrancat en el pensar,
pensar en el sentir
que bifurcat mil vegades
l'escombra el vent
junt amb les fulles caducades
escrites per davant i darrera
amb les paraules mal dites
caigudes de la boca
i el que sentia
és a les fulles a terra
embrutides.
Recollir, oblidar, netejar,
fer una voltereta i continuar.
Recollir, oblidar, netejar.
Setembre
si em busques em trobaràs
més lenta que
una llàgrima teva,
es mou la quietud,
la solitud
viu a la tardor
glaçada prop
dels meus fòssils
que comencen a ser llegibles.
Així que et ressegueixo
amb les iemes dels dits
i el nas adormit,
a la nit em farà
jeure al matí.
I a la tarda miraré per la finestra
i el vespre i els grills em veuran
ballant amb tothom
Recollir, oblidar, netejar,
fer una voltereta i continuar.
Recollir, oblidar.
M'hauré de vetllar
per saber on soc
perquè jo rellisco
del seient sempre.
Fins que vam seure junts
i de nou he desaparegut
a experimentar amb la percepció
però a vegades em trobaràs allà,
en aquell jardí teu i meu.
Recollir, oblidar, netejar,
fer una voltereta i continuar.
Recollir, oblidar, netejar.
