Re-üll

Entre projecte i projecte, Clara Peya ha fet un petit parèntesi per publicar Analogia de l'A-mort, un disc "no pensat sinó sentit, que havia de néixer ara o no néixer". Tal com explica Peya: "Aquesta música intenta abraçar la foscor, no enlluernar-se amb la llum, respirar malgrat tot i acceptar el buit d'un crit silenciós. El meu crit fet cançó. Cançó que comença i acaba però que sempre segueix caminant, a les palpentes. Aquest disc és la sinopsis d'un any ple de vulnerabilitat, contradiccions, exposició i dolor. De reconeixements que no reconec i de salts massa alts. De trencar-se les dents i de murs que no es poden creuar. De posar alcohol a la ferida i d'aprendre a aixecar-se. De marxar lluny per estar a prop i de començar la casa per la teulada. Un any de passar molt fred i sentir que des de l'altre costat hi ha gent que em canta." Les cançons d'aquest treball les podrem sentir en directe un sol dia (el mateix que surt a la venda): el divendres 6 de desembre a l'espai Utopia 126. N'estrenem el videoclip de Re-üll, fet per la productora l'Upuntvuit.

De huir hablan los pájaros, el hambre y el tormento.
De huir hablan tus ojos en cada movimiento. 
Aprendimos que el amor nos curaría la añoranza
y saltamos al vacío sin asegurarnos las alas. 

Y ahora en el abismo de esta caída libre
recuerdo tus andares desnuda y orgullosa,
que callaste por costumbre sabiéndote mariposa,
que el precipicio de tu boca susurraba una condena.
 
Y de flor en flor, dolor en rama,
olvidaste que el amor nos curaría las entrañas,
y de flor en flor, huida en vena,
me llenaste de autopistas y salidas de emergencia.
 
Sabes, tu oído está repleto de canciones mal cantadas,
huérfanas mis manos, solo abrazan siluetas,
que el sonido les da rostro y se parecen tanto a ti,
y que me miran de reojo y es imposible dormir.

Y tú, en la lejanía, soledad en compañía,
buscando aquel amor que te meza las heridas,
contando estrellas,
maquillándote la piel para borrar mis huellas.

Y yo, habitando aceras, sintiendo a latigazos,
alimentando el deseo de descansar en tu regazo,
llenando hasta los pozos,
sabiendo que tus sombras me miran de reojo.