Show me the place
Help me roll away the stone.
Show Me the Place, Leonard Cohen
Foto: Eryne!
Ensenya’m el lloc que apareix quan amb un dit apagues el llum. I t’estires al llit. Amb la manta que just has recuperat de l’armari. Potser encara no toca, però t’agrada encongir-te a dins. Amb les cames i els braços arraulits. I un peu ben a prop de l’altre.
On ets qui ets. On tremoles, sense que tinguis un abric o un somriure vermell que ho dissimulin, quan arriben les pors a no saps quina hora. T’aixecaries i trauries els llençols de les puntes del matalàs, per alçar-los fins al sostre i espolsar-ne els fantasmes. Però no saps ben bé per què, no goses sortir del refugi. Encara t’hi amagues més.
La finestra de fusta vella et protegeix del món de fora. I li agraeixes l’esforç, encara que saps que aquesta bola immensa acabarà filtrant-se –quin escut podria evitar-ho?–. També entrarà l’aire fred. L’octubre. L’hivern. Quan grinyolis, en aquest racó tan teu, tot d’una sentiràs que algú t’abraça sense tocar-te. I et dirà fluix, a cau d’orella: tot anirà bé. I te’l creuràs perquè te’l vols creure.
Al matí quan obris de bat a bat els dos vidres, encara que de nit ho oblidis, la primera llum et farà veure la vida una mica diferent.
"El ritme del temps" és una secció en què Gemma Ventura Farré escriu textos partint de cançons.
