Setembre

Em passa setembre
melangiós i content,
quan les hores s'aturen
i m'encanto amb la gent.

Em passa setembre
sobreeixint els cendrers,
retallant les teulades,
preguntant-me si em sents.

I els moixons,
que fugen del nord,
fan del cel un quadre de dansa
fins que un arbre a punt de badallar
els recull sense parlar.

Em passa setembre
enyorat i ensopit,
escapçant les distàncies
que t'allunyen de mi.

I aquest sol
trencat i rabiós
que s'amaga al fons de la platja
despentina el mar de l'horitzó
i fa fred però fa calor.

I el record,
que em penja i que em pot,
ara es gronxa i mig s'atabala
com un nen petit que, desvetllat,
vol dormir ben aferrat.

Em passa setembre,
em passa setembre,
em passa setembre.