Es rostre sec s'inunda,
torna minúscul i se camufla.
Es meus dits ja te reclamen
però a tu es peixos te sobrepassen.
Plena de buidor i insomni,
es record flota sense equilibri.
Es temps passa i sa fredor s'instal·la
i no sé es motiu encara.
Digue'm que plores a moments.
Digue'm batalles a vegades.
Digue'm saquet, amor i ja basta…
Es estels que mos cercaven,
varen ploure una nit clara.
I tu perseguit per sa certesa
i s'aroma a terra banyada.
Nin que li cantes a una altra.
Falla una cara, me poses s'altra.
I és que sa pressa te mata.
Foto: Facebook Maria Jaume