Hi havia una vegada
una nena bonica
que tenia en un sac
totes les flors.
I caminava lenta,
anava a les palpentes
i escampava pel bosc
les seves flors.
Totes les flors, totes les flors.
Totes les flors, totes les flors.
I anava al seu darrere
una nena dolenta
que saltava amb delit
sobre les flors.
Ningú no la mirava,
s’ho feia tota sola,
la mateixa que, abans,
escampava flors.
Totes les flors, totes les flors.
Totes les flors, totes les flors.
Totes les flors, totes les flors.
Totes les flors, totes les flors.
Totes les flors, totes les flors.
Totes les flors, totes les flors.
Totes les flors, totes les flors.
Totes les flors, totes les flors.