Redacció
La Joana Pol explica que "significa connectar amb la persona que era fa deu anys i també amb l'artista que soc ara: és una síntesi de la meva experiència vital en una sola cançó", i en Pere Bestard diu que "sentia que la música d'Antònia Font em parlava directament. Com si les cançons les fessin expressament per a mi, és una sensació que no sé si passa després de l'adolescència".
Encara no m'ho crec
i ja torn a ser a un satèl·lit
que fa voltes en línia recta.
T'has fet desaparèixer
i jo he perdut sa corba
i s'anestèsia i he plorat.
Necessit un centre de gravetat,
necessit un atles d'espirals,
que me dugui a conèixer i a tancar
una fonoteca d'auriculars.
I que sonin tots es motors
d'impossibles aviadors,
que te duguin a comprovar
que es teus somnis són africans.
Mos estimàvem,
mos destrossàvem mútuament ses vides,
mos acabàvem, mos fèiem companyia,
mos caducàvem, mos dedicàvem
quasi sempre es dies,
mos sexuàvem, mos gastronomíem.
Encara no m'ho crec
i ja torn a ser a un satèl·lit
que fa voltes en línia recta.
T'has fet desaparèixer
i jo he perdut sa corba
i s'anestèsia i he plorat.
Que s'encenguin es aspersors,
que mos reguin tots es codonys,
que no sé si s'han de regar,
perquè jo som més de la mar.
Mos estimàvem,
mos destrossàvem mútuament ses vides,
mos acabàvem, mos fèiem companyia,
mos caducàvem, mos dedicàvem
quasi sempre es dies,
mos sexuàvem, mos gastronomíem.
I que sonin tots es motors
d'impossibles aviadors,
que te duguin a comprovar
que es teus somnis són africans.
Mos estimàvem,
mos destrossàvem mútuament ses vides,
mos acabàvem, mos fèiem companyia,
mos caducàvem, mos dedicàvem
quasi sempre es dies,
mos sexuàvem, mos gastronomíem.
