Redacció
Els Pets publicaran nou disc el 29 d'abril. Es dirà 1963, està produït per Joan Pons (El Petit de Cal Eril) i n'han avançat una primera cançó, Ulls com piscines, que sona així.
Porto ulleres bifocals
i, tanmateix, no veig
el que em trobo,
no sé on coi tinc el cap,
vaig badant com un pòtol.
Dormo a estones i bocins
no tinc molt clar si dino
o esmorzo, i vaig tan embullat
que m’empaiten els gossos.
I si ara vinc sovint
al teu bar petit
no és pas pel teu cafè
que és aigua bruta,
però no em fa res.
Que ja he triat el lloc on viure
i és en el verd dels teus ulls,
són piscines gegants
on nedar fins que em mori.
Que ja he triat el lloc on viure
i és en el verd dels teus ulls.
Són piscines gegants
aiguamolls encantats,
són estanys desglaçats
infinits com el mar.
Quan me’n vaig de restaurant
no sé què coi hi posa a la carta,
i per dissimular
agafo el plat de la casa.
Sempre vaig mal conjuntat,
no és culpa meva si soc daltònic.
Els teus verds se’m fan blaus
sense que me n’adoni.
I si ara vinc sovint
al teu bar petit
no és pas pels teus croissants
que són eixuts
com sabates d’espart.
Perquè he triat el lloc on viure
i és en el verd dels teus ulls.
Són piscines gegants
on nedar fins que em mori.
Que ja he triat el lloc on viure
i és en el verd dels teus ulls.
Són piscines gegants
aiguamolls encantats,
són estanys desglaçats,
infinits com el mar.
