No m'agraden els dilluns

L’última setmana del gener de l’any 79 va començar, com totes, en dilluns, que aleshores, va caure en 29. Aquell dia a San Diego, la Brenda, una nena pèl-roja de setze anys, va decidir estrenar el regal de Nadal que li havia fet son pare: un rifle semi-automàtic del calibre 22 amb mira telescòpica. Ella havia demanat una ràdio.Des de la finestra de casa on vivia amb el pare ­–separat i alcohòlic– envoltada de pobresa i ampolles buides, la Brenda va començar a disparar contra els nens que s’esperaven per entrar a l’escola que hi havia a l’altra banda del carrer. Va matar el director i un vigilant i va ferir vuit nens i un policia. Després d’una trentena de trets –el regal de Nadal incloïa cinc-centes bales–, la Brenda es va atrinxerar a casa, on va estar-s’hi unes hores abans d’entregar-se a la policia. Durant aquesta estona, un periodista del San Diego Union Tribune va aconseguir parlar amb ella per telèfon. Li va preguntar per què ho havia fet, i ella va contestar: “No m’agraden els dilluns. Això animarà el dia.”Bob Geldof era als Estats Units aquell dilluns; havia d’actuar amb els Boomtown Rats al The Roxy Theater de San Diego tot just un mes més tard, a finals de febrer. Aquell matí li estaven fent una entrevista en una emissora de ràdio a Atlanta i, en el tèlex que hi havia darrera seu, va llegir la notícia del tiroteig i la resposta de la Brenda al periodista. En el taxi de tornada cap a l’hotel va començar a compondre la cançó que es convertiria en el l’èxit més gran de tota la seva carrera.No m’agraden els dillunsEl xip de silici dins del seu capha petat per una sobrecàrregaI ningú no anirà a escola avuiella els farà quedar-se a casaI el papa no ho enténella sempre ha estat un tros de paI no troba cap raóperquè no hi ha cap raóquina raó et cal per estar-ne segurOh, oh, digue’m per quèno m’agraden els dillunsDigue’m per quèno m’agraden els dillunsDigue’m per quèno m’agraden els dillunsVull carregar-meel dia sencerLa maquina del tèlex està tan netamentre escriu per a un món que esperaI la mare està tan afectadai el món del pare s’esquerdai tots dos pensen en la seva petitaSetze anyets, són tan fantàsticsi ara, qui admet que es va equivocarNo troben cap raóperquè no hi ha cap raóquina raó necessites, ohDigue’m per quèno m’agraden els dillunsDigue’m per quèno m’agraden els dillunsDigue’m per quèno m’agraden els dillunsVull carregar-meel dia sencertot, totcarregar-me’l tot.Tots els jocs al pati s’han aturatella vol jugar una estona amb les seves joguinesI sortim abans d’hora de l’escola i ben aviat aprendremi la lliçó d’avui és com morirI aleshores el megàfon espetegai el capità s’enfrontaals problemes, als coms i perquèsI no troba cap raóperquè no hi ha cap raóquina raó necessites per morir, morirOh, oh, oh, i el xip de silici dins del seu capha petat per una sobrecàrregaI ningú no anirà a escola avuiella els farà quedar-se a casaI el papa no ho enténella sempre ha estat un tros de paI no troba cap raóperquè no hi ha cap raóquina raó et cal per estar-ne segurDigue’m per quèno m’agraden els dillunsDigue’m per quèno m’agraden els dillunsDigue’m per quèno m’agraden, no m’agraden, no m’agraden els dillunsDigue’m per quèno m’agraden, no m’agraden, (digue’m per què) no m’agraden els dillunsDigue’m per quèno m’agraden els dillunsVull carregar-me tot el dia sencer, uh uh uhI Don’t Like MondaysThe silicon chip inside her headGets switched to overloadAnd nobody's gonna go to school todayShe's going to make them stay at homeAnd daddy doesn't understand itHe always said she was as good as goldAnd he can see no reason'Cause there are no reasonsWhat reason do you need to be sureOh, oh, oh tell me whyI don't like MondaysTell me whyI don't like MondaysTell me whyI don't like MondaysI want to shootThe whole day downThe Telex machine is kept so cleanAs it types to a waiting worldAnd mother feels so shockedFather's world is rockedAnd their thoughts turn to their own little girlSweet sixteen ain't that peachy keenNow, it ain't so neat to admit defeatThey can see no reasons'Cause there are no reasonsWhat reason do you need oh, woahTell me whyI don't like MondaysTell me whyI don't like MondaysTell me whyI don't like MondaysI want to shootThe whole day downDown, downShoot it all downAll the playing's stopped in the playground nowShe wants to play with her toys a whileAnd school's out early and soon we'll be learningAnd the lesson today is how to dieAnd then the bullhorn cracklesAnd the captain tacklesWith the problems and the how's and why'sAnd he can see no reasons'Cause there are no reasonsWhat reason do you need to die, dieOh, oh, oh and the silicon chip inside her headGets switched to overloadAnd nobody's gonna go to school todayShe's going to make them stay at homeAnd daddy doesn't understand itHe always said she was as good as goldAnd he can see no reason'Cause there are no reasonsWhat reason do you need to be sureTell me whyI don't like MondaysTell me whyI don't like MondaysTell me whyI don't like, I don't like, I don't like MondaysTell me whyI don't like, I don't like, (tell me why) I don't like MondaysTell me whyI don't like MondaysI want to shoot, the whole day down, uh, uh, uhBob Geldof (1979)

“VOSC” és una secció en què Jesús Lana tradueix i subtitula cançons al català.